La consciència (1)

La consciència (1)
La consciència (1) | Manuel M. V. - Flickr

A Francesc no li agrada trobar-se amb eixa captaire de mocador negre que manté, com de costum, la mirada baixa mentre subjecta amb la mà dreta un pot de plàstic de iogurt. A l'esquerra sosté un tros de cartó on es llegeix: "Romanesa sense feina i amb dos fills xicotets". Potser, de molt jove, no va tenir oportunitats per perpetuar-ne la il·lusió de joventut i bellesa. Pot ser que en el seu país els homes violen adolescents que queden embarassades i que no saben res d'ells, i que ella en siga una. 

Quan el sol, entre núvols i clarianes, no escalfa, roman asseguda just a l’eixida d’un supermercat. Estira el pot en el moment que algú ix o s'acosta per la vorera mentre gemega una lletania. Si li cau alguna cosa, mou els ulls de pressa. Amb prou feines recull uns cèntims, res més.

Insuficient. "Per què no li tires una mica de diners?", es diu Francesc. "Amb vint o quaranta cèntims que li pugues donar tampoc fa ella gran cosa, però si no li'n dones, encara pitjor. Hauries de fer-ho, com també amb un negret de Gàmbia, sense feina i que dorm al carrer."

Passes de llarg sense lliurar-li res. T'agradaria tenir un acordió i tocar perquè li vols mostrar les meravelles de la música; això l'ajudaria a arreplegar més diners. Tanmateix, això són excuses de mal pagador; el que has de fer és ajudar-la. El restant, romanços. 

Una veu interior et diu: "Veus com de tranquil·la i a gust es deu haver quedat la dona d'uns seixanta anys que acaba de deixar caure una moneda de vint cèntims? Segur que portarà una vida més fàcil, a diferència de l'altra de quaranta-cinc anys que potser es deu haver preguntat què menjaran a casa si li dona mig euro. En canvi eixe home d'allà, com altres, sembla que aüixa mosques com si ho feren amb el fet de donar almoina. La veritat és que no treuen els ulls del mòbil i no fan cas de la captaire".

"No pots ignorar la inquietud que t’estenalla", et recrimines. És tanta la recança que sents, que tornes per carrers diferents en sentit contrari per tornar a passar per davant de la dona i donar-li un bitllet de cinc euros. Els ulls d'ella s'il·luminen. Te’n vas a poc a poc amb bosses de menjar, sense girar el cap enrere. I si li n'has donat molt pocs i no poden menjar tots? T'atures, tornes i li dones una barra de pa. Per fi, la consciència se't calma, almenys una miqueta.