El dia 26 de febrer es va declarar el primer cas de Covid19 al País Valencià i el 9 de març el primer finat. El confinament ha estat un factor protector molt important i ha evitat moltíssimes morts /1. L'1 de juny, s'inicià la fase 2 de desconfinament. En aquest període, la taxa de mortalitat acumulada del País Valencià per la Covid19 està en la mitjana dels principals països europeus, és clarament inferior a la de la resta de l'estat i la seua evolució temporal ha estat pareguda a la de Suïsa o els Països Baixos i molt més positiva que la observada al Regne Unit o Suècia /2. Aquesta taxa més baixa de mortalitat que a la resta de l'estat es deguda a que el virus ha infectat menys gent al nostre País que a la resta de l'estat (el 2.5% de la població general del País Valencià, unes 125.000 persones, l'11.3% a Madrid, el 10.8% a Castella-La Manxa, o una mica més del 5% al conjunt de la resta de l'estat) /3. Possiblement això es degut al menor intercanvi de població amb zones amb taxes altes d'infecció així com a major nivells de confinament i distància social. Al País, des del 9 de març han mort per la Covid19 un mínim de 1.452 persones a data del 9 de juny. Des de fa 3 o 4 setmanes la declaració de casos nous de mortalitat experimentà una nova davallada amb respecte del període anterior, i ja han hagut alguns dies sense finats nous. La taxa de casos nous de mortalitat està en un nivell paregut al d'alemanya, paregut o inferior al d'Itàlia i inferior al de la resta de l'estat espanyol. Des de fa 5 setmanes que la declaració de casos nous de Covid19 s'ha estabilitzat, amb fluctuacions. Aquestes fluctuacions diàries en els casos nous ens parlen de la necessitat de mantenir el control de la vulnerabilitat de la població davant d'un possible rebrot de l'epidèmia.

Si bé les UCIs hospitalàries s'han buidat, les UCIs socials s'han omplit. La contenció de la crisi de la Covid19 ha suposat la paralització de la vida econòmica. I, en aquesta paralització, el País Valencià en dependència de sectors d'ocupació precària com el turisme, va patir-la de forma més intensa que la resta de l'estat /4, 5. En març i abril la caiguda de l'ocupació va ser del 41,6% de la població que era activa al mes de febrer. La suma de persones registrades a l'atur, les afectades per un ERTO i les autònomes amb prestació extraordinària superen les 936 mil /5. D'aquestes, 412 mil són les persones que han estat afectades per un ERTO /6 i al voltant de 350 mil qui eren a l'atur al primer trimestre de 2020 /7. A aquestes dades s'han de sumar unes 35-60 mil adultes que treballaven sense contracte o amb treballs d'exclusió /8. Una part d'aquestes persones quedarà protegida pels mecanismes de protecció previstos, però una altra part, no, tant aquelles que treballaven en l'economia d'exclusió, sense contracte o amb contractes molt precaris, com aquelles que no trobaran el seu lloc de treball. Això significa un augment de la pobresa i de viure per sota de qualsevol mínim digne /9, i això té repercussions negatives clares sobre la salut.

En aquesta nova etapa cal mantenir la contenció de l'epidèmia, reforçar els serveis públics i aliviar de forma urgent i àgil la crisi social que se n'ha derivat.

I. Davant de la crisi social

En relació a la crisi social és d'emergència garantir una vida digna i disminuir els nivells de rics i de pobres. Hem exigit que cal un ingrés valencià d'emergència i que cal aplicar amb agilitat la Renda Valenciana d'Inserció (RVI) /10.

La RVI ha d'incloure la necessitat d'aquest ingrés social d'emergència, la qual cosa suposa reformar la llei per a afegir aquesta via de gestió simplificada i ràpida que de resposta en el termini d'un mes a situacions urgents. En aquesta despesa d'emergència els milions d'euros que ha de transferir l'estat per a despesa social han d'aplicar-se sense trabes administratives /11.

La CIPI ha d'aplicar el silenci administratiu en la concesió de la RVI, com exigeix la llei, per a les persones que l'han sol·licitada fa més de 6 mesos i que encara estan sense contestació. La RVI s'ha de potenciar i ha de ser gestionada per fora dels serveis socials /12. Els itineraris d'inserció previstos en la RVI han de ser voluntaris, i s'ha d'alliberar recursos professionals per al treball sobre els factors estructurals de l'exclusió i la pobresa.

Cal exigir la supervisió/control de la gestió de la CIPI de la RVI per part dels col·lectius de persones afectades, així com la seua participació en el seu necessari procés de reforma.

Recolzem l'exigència de la Generalitat que els diners de l'Ingrés Mínim Vital aprovat pel govern de l'estat siguen transferits al i gestionats des del País Valencià (per fora dels serveis socials) /13. El País Valencià té les competències així com una RVI en què la protecció social és entesa com un dret subjectiu, i que, malgrat les dificultats de finançament i els problemes en la seua gestió, en 2 anys de vida, a 8 de juny ha arribat a 54.375 llars.

Com reclamen els moviments socials del Pla de Xoc cal exigir que no es facen talls d'aigua, llum i gas fins a finals del 2.021. Que no hagen desnonaments, ni hipotecaris ni per lloguer. Els jutjats han de paralitzar els desnonaments. Abans de desnonar les famílies ha d'haver una alternativa habitacional. Els desnonaments suposen un risc per al dret de l'habitatge i per a la salut /14.

II. Davant l'epidèmia i la reconstrucció sanitària

1. En relació amb el control de l'epidèmia Covid19:

Els mecanismes claus per a la contenció, com s'ha mostrat en aquells països on s'ha controlat l'epidèmia, passen per mantenir el distanciament social, augmentar les possibilitats de detecció de nous casos i prendre mesures preventives d'aïllament als possibles contactes /15. Per a això s'ha de garantir les contractacions de personal per al rastreig de casos i la disponibilitat de material preventiu (mascaretes i tests).

La informació de la població sobre les mesures a posar en marxa és fonamental, i ha de ser liderada pel comitè d'experts valencians. La seua presència pública i orientació, amb el suport explícit de la Generalitat, es fa indispensable. Cal mantenir la informació desagregada per departaments de salut i per municipis, la qual cosa, a hores d'ara, pareix que no acaba d'estabilitzar-se.

En relació amb les possibilitats assistencials cal mantenir hospitals de campanya, garantir les contractacions de personal assistencial, i el material necessari (respiradors i medicaments).

Marea Blanca comarques del sud dóna el seu suport a les mesures expressades pel MHP Ximo Puig que inclouen el desenvolupament d'una indústria pública valenciana del medicament i de la tecnologia sanitària /16.

Calen mesures específiques per a la gent treballadora. Les empreses han de garantir l'accés de totes les persones treballadores, a les mesures de prevenció necessàries, i la inspecció de treball ha de supervisar la implantació de aquestes mesures. D´altra banda se han de disposar de llocs específics on la gent que haja d'aïllar-se ho puga fer si no es reuneixen les condicions adequades en el seu habitatge habitual.

2. En relació amb l'Atenció Primària i la Salut Pública:

L'enfortiment de l'atenció primaria i de la salut pública és un tema clarament pendent. I cal recordar que el govern de la Generalitat es comprometia a la seua potenciació /17. Com van reivindicar els col·lectius per la defensa de la sanitat pública del País Valencià, l'Atenció Primaria ha de ser el centre del sistema públic de salut amb finançament adequat aconseguint com a mínim un 20% del pressupost sanitari /18. La seua feblesa es també motiu de preocupació per a les diferents societats científiques valencianes de medicina i infermeria familiar i comunitaria /19. El tancament parcial dels centres de salut durant els mesos d'estiu -un producte de les retallades de pressupost de 2012- ha augmentat durant aquest període de pandèmia. Continuar amb aquests tancaments parcial, amb la no substitució de professionals, i la derivació de l'atenció als Punts d'Atenció d'Urgències (PACs), no apunten a un enfortiment de l'atenció comunitària. Aquestes mesures, afecten l'accessibilitat de l'atenció, impedeixen la posada en marxa de mesures proactives de prevenció i detecció de problemes nous, i són una barrera per al desenvolupament de les activitats a demanda i programades, que s'han vist postergades durant la fase del confinament. Tot això, indubtablement té les seues conseqüències. Cal revertir les retallades a l'atenció primària, cal obrir els centres de salut durant les vesprades i potenciar la seua funció preventiva i d'atenció comunitaria. La notícia de que els centres de salut podrien obrir-se aquest estiu és una molt bona notícia /20.

L'epidèmia ha conduït a formes diferents d'atenció, amb formes d'atenció telemàtica i la disminució del temps de consulta destinat a aspectes burocràtics. Alguns d'aquests canvis estaran durant temps i ben usats poden ser positius. No obstant això, és preocupant que l'evolució de l'Atenció Primària després d'aquesta fase de l'epidèmia conduïsca a un empitjorament de la qualitat de l'atenció. La diferenciació de les consultes clíniques entre urgents o demorables no pot correspondre de cap manera, com passa ara, a personal administratiu. Personal administratiu o auxiliar de clínica pot ser una porta de recepció, però davant d'una consulta no burocràtica la valoració ha de ser realitzada per personal d'infermeria de l'equip de sector ensinistrat específicament. La identificació de problemes de salut nous no és una tasca senzilla. L'equip de sector (o de "cupo") ha de tenir clarament identificades totes les persones del seu sector amb problemes complexos o limitants, o amb necessitats clíniques i socials, de tal manera que la cobertura i el suport regular quede garantit (siga telemàtic, a la consulta o al domicili). Els canvis en els sistemes d'atenció han de ser avaluats en la seua validesa predictiva de forma específica.

És imprescindible el desenvolupament d'un sistema valencià de salut pública potent que col·labore i coopere amb altres sistemes de salut pública a nivell estatal i internacional, però que prenga en consideració, en primer lloc, les necessitats i les característiques pròpies del nostre territori. En aquesta pandèmia, el seguiment de les orientacions del ministeri de sanitat ha mostrat la ineficiència d'aquesta institució per al nostre País. Les coses es controlen des del territori.

3. Per una sanitat 100% pública:

Si alguna cosa ens està mostrant aquesta epidemia és que la sanitat que pot funcionar és la 100% pública. Cal revertir les privatitzacions, concessions i externalitzacions és esencial, i és urgent en el cas de la reversió dels hospitals de Torrevella -una concessió que acaba enguany- i de la Marina Alta -una concessió auditada, amb molts problemes identificats i de la qual el president de la Generalitat es va comprometre a revertir abans d'acabar la legislatura- /18, 21.

III. Per a la despesa en protecció social i de la salut cal un finançament just i una paralització i auditoria del pagament del deute públic.

Els menors nivells i efectes de la infecció epidèmica i les majors conseqüències socials al País Valencià estan relacionades. La relació pot ser explicada tant per una possible major efectivitat de la paralització de la vida econòmica com per factors intrínsecs previs a l'epidèmia, com la menor activitat productiva i comercial (reflectit en el seu menor PIB per càpita), i d'intercanvi de població, així com per la major taxa d'atur amb respecte d'altres regions i països de l'estat espanyol.

Cal un finançament just dels programes de protecció social i de la salut. En aquest sentit cal subratllar que junt a l'infrafinançament i l'espoli fiscal, el 25% del pressupost anual de la Generalitat està llastrat pel pagament del servei del deute (6000 milions d'€ a l'any i pujant). Cal denunciar l'infrafinançament que llastra les polítiques socials i cal demanar una moratòria (amb el consens de l'estat o unilateral) del pagament del deute valencià - i iniciar un procés d'auditoria amb participació ciutadana- per a dotar-nos de polítiques d'ajuda humanitària i de reconstrucció del teixit productiu.

La Generalitat Valenciana té per davant un llarg camí en la reconstrucció del nostre País, i una finestra d'oportunitat per a prendre una sèrie de mesures que facen del nostre territori un lloc que posa en el centre les necessitats de la majoria de les persones, menys desigual i amb major justícia social.