Per què escriure un llibre així

En un curt espai de temps he publicat dos llibres, treure fa poc més d’un any “Un temps i un país” fou una decisió bastant meditada; resumint allò que a la seua introducció deia, i que vaig desenvolupar en els actes de presentació del llibre: donar fe d’un conjunt de practiques, nascudes durant la dictadura franquista i la anomenada transició, que no havien estat objecte de consideració en les versions oficials i majoritàries. No som a les mateixes circumstàncies, vivim en una democràcia, retallada o limitada, i per tant, sembla que no caldria escriure un llibre sobre el temps i el procés que hem viscut en un sistema parlamentari.

El fet és, però, que continuen existint silencis, i el més sorprenent és que eixos silencies no venen sols de la part oficial del sistema. Al País València encara no hi ha plena normalitat, fins i tot, eixa expressió la de “País” en quant al seu ús implica certa marginalitat, tanmateix, la praxis política es vista des d’una perspectiva basada en les persones que a cada moment son considerades com “factòtums”. El treball col·lectiu, les opinions minoritàries o no oficials, els debats de fons, son oblidats o ignorats. La lletra impresa i les informacions estan pendents de les bregues,i dels personatges d’allò més immediat, i que en unes setmanes deixa de ser actualitat.

Fins no fa gaire he participat en l’activitat política valenciana, tenint un compromís de “carnet”, o siga dins d’un partit. En eixe recorregut valencianista he m’ he vist com protagonista, participant en diverses iniciatives, envers les quals, amb temps i reflexió, he pogut diferenciar encerts i errades, i, tanmateix, he vist com propostes, objectius, plans, o idees, que en determinats moments van decaure o es van desestimar, posteriorment, tornen a estar damunt la taula i fins i tot es fan realitat. Tal seria el cas del Pacte Botànic, un tipus de confluència, que com idea possible durant anys generà enceses polèmiques, tensions, i crisi al si de l’esquerra i el valencianisme progressista.

Té sentit escriure un relat sobre tot això? Doncs, sí, aquesta és la conclusió a la que vaig arribar, després de constatar com a les presentacions del meu anterior llibre, la gent present tenia ganes de parlar no sols del valencianisme antifranquista sinó,també, del present i el passat recent. Què podem concloure de les experiència de la Unitat el Poble Valencià i Esquerra Unida? Que feia jo al Consell Valencià de Cultura? On hi som, i quins son els horitzons i les opcions del present? Bé, d’això va “ Per un valencianisme d’esquerra.”

El llibre intenta, almenys així m’ho plantejat, no donar receptes miraculoses, sinó sols emplaçar al lector a fer unes reflexions, sobre part de les histories que he viscut, i que tenen a veure allò de fer país des de el canvi de paradigma. Es tracta, com podeu veure, d’una aportació oberta al debat i a la discussió.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací