Començar de nou

Camp de petroli de Spindletop, que assolí el pic d’extracció en 1927 (font Lamar University, Texas)
Camp de petroli de Spindletop, que assolí el pic d’extracció en 1927 (font Lamar University, Texas)

Frederick Soddy, Nobel de Química de 1921, fou titllat de raret quan proposava recomençar les teories econòmiques incloent entre els seus postulats els principis de la termodinàmica descoberts durant el segle XIX, i que governen la utilitat que pot retre l’energia. Potser tan raret com Galileo quan, tres segles abans que Soddy, defenia la refundació de la cosmologia considerant que la Terra es mou al voltant del Sol. En ambdós casos l’ortodòxia oficial s’hi oposava per motius aparentment intel·lectuals, o religiosos, rere dels quals, podem endevinar la mà de la jerarquia, que vetla per mantindre l’estat de coses. També l’economia ortodoxa mostra arestes dogmàtiques, religioses, mentre no eduque els estudiants en el coneixement dels dissidents. D’altra manera els estudiants es converteixen en professors, sumant-se a la cadena de transmissió, sense tindre ocasió de qüestionar-se els postulats ni, sovint, saber d’aquells que els han qüestionat.

En cosmologia, els principis no es poden negligir permanentment perquè són fets empírics i no n’hi ha d’alternatius, i el debat entre el geocentrisme i l’heliocentrisme, necessàriament arriba a la fi en algun moment, a favor del segon. Les lleis de la termodinàmica tampoc són matèria d’opinió i, malgrat que els economistes i legisladors les negligeixen, governen efectivament, i acaben per imposar el seu dictat, com hui en dia evidencien els fets. El paral·lelisme entre Galileo i Soddy decau en la manera d’emmudir la divergència, al primer, més perillós pel poder de la seua època, li mostraren els instruments de tortura perquè es retractés, Soddy, l’economista, visqué en un altre temps i simplement l’ignoraren i etiquetaren d’estrafolari (la qual cosa, possiblement, també és una mena de tortura), suficient perquè fos oblidat.

Els tres factors de producció clàssics són el treball, el capital i els inputs materials, sent l’energia un element del tercer factor. Soddy tragué l’energia d’aquesta ubicació i li donà una altra significació a la llum dels principis de la termodinàmica. Primerament cal destacar, diu Soddy, que en termes pràctics l’important no és l’energia, sinó “el flux d’energia d’una forma a una altra i d’un lloc a un altre”. Segons el primer principi, el de conservació, l’energia no es crea ni desapareix, sols es transforma, un enunciat que no limita les transformacions. El segon, el d’utilitat, estableix restriccions, per exemple, la calor passa dels cossos calents als freds, i no a l’inrevés, limita la proporció d’energia d’un combustible que pot transformar-se en treball en una màquina tèrmica, i afirma que quan cremem combustibles o engeguem calefaccions, o quan fem treballar motors, màquines i enginys de tota mena, tota o part de l’energia es degrada, convertida en energia tèrmica dissipada a l’ambient, perduda per a poder tornar a ser utilitzada, a més de difondre productes-residus en les combustions.

I així, la humanitat usa energia cada dia, energia que en bona part acaba en l’albelló de l’energia tèrmica degradada. Cada dia, però, una font d’energia radiant, el Sol, renova el flux d’entrada i proporciona calor directa en interaccionar amb la matèria, biomassa mitjançant la funció clorofíl·lica, energia eòlica i hidràulica en ser agent necessari en el fenomen del vent i en el cicle de l’aigua, i electricitat fotovoltaica, un flux amb què mantindre la vida i els processos de producció de béns. En indrets apropiats també s’aprofiten, o es podrien aprofitar, fonts d’energia que no depenen de l’energia radiant del Sol (marees, ones, calor interna del planeta), però que tenen en comú amb la llum del Sol el fet de constituir un flux diari.

Hui en dia, el progrés científic permet l’aprofitament de totes aquestes fonts amb una dimensió com mai hagués pogut imaginar l’home antic, ni el del segle XIX per no anar-se’n tan lluny; més considerable, segurament, si tots els recursos invertits en la qüestionada energia nuclear s’haguessen usat empentant la investigació en les energies renovables, i accelerat llur desenvolupament. Eixe era el somni de Soddy, el d’una humanitat que, integrada en el decórrer de la naturalesa, visqués del flux continu d’energia.

En aquest sentit, l’ull de Soddy tenia molt més abast que el dels economistes coetanis, de mirada curta, i emfatitzava que el període dels combustibles fòssils seria passatger, una ostentosa singularitat basada en buidar els depòsits d’energia solar atrapada en les entranyes del planeta. Soddy no podia preveure la duració d’aquest període però recalcava la seua caducitat, ja que, independentment dels anys que arribés a estendre’s, algun dia hauria d’abocar-nos de nou a l’ús del flux diari d’energia.

Soddy faltà en 1956 , l’any que M.K. Hubbert prediu el pic d’extracció de petroli als Estats Units, que tingué lloc el 1971, un pic que, a escala mundial, arribarà, segurament, durant la dècada que estem estrenant. El segle XX ha estat testimoni de l’embogida velocitat a què s’han cremat combustibles fòssils dels cellers fòssils d’energia solar, accelerant molt més del que Soddy hagués imaginat, l’esquema que criticava. S`han vessat a l’ambient quantitats colossals d’energia degradada i residus, a partir de la combustió dels depòsits formats durant milions i milions d’anys. Estem lluny del somni del químic anglés d’una vida basada en el flux diari d’energia, que a més, aprofités les reserves, però a un ritme sostenible, sense conduir a la necessitat de parar de fer-ho.

Fa cent anys, Soddy ja ens deia que calia començar de nou, que no aniríem bé mentre economistes i legisladors es desentenguen dels principis de la termodinàmica. També temia que polítics i economistes malbarataren el caudal de coneixement que la ciència els havia posat al seus peus. La seua demanda, i els seus temors reverberen hui en dia en la veu no suficientment escoltada de l’economia ecològica, la del be comú. Tanmateix Soddy anà més enllà, i derivà altres arguments econòmics a partir de les lleis de la termodinàmica. Els veurem.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací