Escoltant Brassens

Al Carrer Trinitaris, on hui es troba al cal i casal l’Església de Sant Joan del Hospital, al 1959 hi havia un cine club, el regentava gent catòlica, però en eixe local es podien veure pel·lícules que no es feien als cines normals; fou així, com tota la nostra colla aterrà un dia per veure un film molt excel·lent, es tractava de “Porte de Lilas” de René Claire, en el qual es narrava una història tendra, i alhora dura, que tenia lloc al Barri que hi ha a la porta esmentada a Paris, un barri marginal, amb delinqüència i tota la misèria possible, enmig, doncs, d’eixe ambient hi ha qui mata al mafiós i proxeneta per amor, per un amor desinteressat. Nosaltres, però, hi érem al cinema per escoltar a Brassens, qui a la “peli”amb la seua guitarra cantava unes cançons o poemes plens de tendresa i alhora de contestació social.

Des d’aleshores buscàvem els discs de Brassens, els escoltaven. A traves d’aquestos van anar descobrint més cantants que també feien quelcom semblant: Jacques Brel, Juliette Grecó, Ives Montant, Edith Piaf, Leo Ferre, Jean Ferrat...Com nosaltres, altres gent de la nostra generació, o l’anterior, anà descobrint la força de la cançó, llavors al Principat Els Setge Jutges agafaren la guitarra i es pujaren als escenaris, als que es podia, és clar,donada la situació; igualment a altres part del món i de l’estat van haver-hi canta autors: Cohen, Dylan, Joan Baez, Peter Segers, Violeta Parra, Ataulpa Yupanqui...Entre nosaltres es feu l’ànim Ramon Pelegero, El Pele, que es transformaria en Raimón, poc més tard van aparèixer Els Quatre Z.

La cançó compromesa socialment, i amb continguts que apel·laven a sentiments de solidaritat, de refús a l’ordre establert, de llibertat, d’ ètica entesa com fer allò que és just, fins i tot, com el cas de la "Porte de Lilas" amb l’assassinat d’un malvat, proxeneta i delinqüent, eren quelcom que donava ànims i energies allà on calia actuar. Ve al cas aquella estrofa de la cançó de Brassens quan el perseguit per la justícia, que havia estat ajudat per un camperol en agraïment diu:és per au tu que em vas donar sols un tros de pa, però, en va calfar el cor. . .

En moment d’incertesa, doncs, com el que vivim, calen vivències culturals i emocionals, com van estar les cançons, o certes pel·lícules. En aquest punt cal apostar per la cultura, i les diverses expressions artístiques. Aleshores poden estar més o menys confinats,tenim ,però, molts mitjans per suplir les mancances que sofrim. De moment jo he optat, entre altres coses, per recuperar el meu tocadiscs,o diguem-ne cadena musical, i de nou escoltar aquelles cançons i una poc de música.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací