Joan Fuster i la monarquia

“En ultima instancia, som allò que els altres ens deixen ser, i sovint, allò que els altres volen que siguem”. Aquesta “proposició deshonesta” de Joan Fuster, a banda d’aplicar-li-la a l’emèrit, em ve al pèl per reivindicar el suecà, davant la descreença i venjança dels maldats de Vox, subjectes actius de deixar fer la monarquia de potes corcades que patim, el què volgués, paradigma de la qual “El Campechano”, així com els i les figues molles dels regidors de l’estimat poble de Massamagrell, els quals, en temps passats, posaren el nom de l’erudit a una avinguda d’aquell poble, i ara uns per acció, altres per omissió, li l’han llevat, tot i que, cal dir tracten d’esmenar-ho.

Respecte de Joan Carles I, caldria aplicar-li aquesta altra “deshonestedat” de Fuster “ “Tant se val que m’enganyen. El que realment em fot és saber que m’estan enganyant.” De “L’emèrit” i la seua ascendència, ausades que ni ha hagut d’ell, les sabudes, les que es sabran i les que no sabrem, totes plegades consentides i arrecerades en anteriors prerrogatives i les d’ara en la pròpia mai ben alabada, ponderada, modèlica i incòlume vigent constitució. Diu la saviesa popular que no s’ha de fer llenya d’un arbre caigut, servidor no en farà, però, a la vista d’allò que es va descobrint de “l’afortunat”, si hom segueix assabentant-se’n i consentint que el foten, o és un masoquista total o un moniato excels.

Lligat al paràgraf anterior, les capçaleres periodístiques estatals, ves per on totes, com els “voxejadors”, havent silenciat bona part ara i adés les aventures econòmiques de la monarquia, perquè han interpretat que eren constitucionals, enlairen que la Fiscalia investiga, concretament perquè s’han descobert comptes d’En Joan Carles, a paradisos fiscals, propietat de societats vinculades a ell mateix”, així com esbrinar, si aquest tipus d’operacions s’haguessin produït abans o després de la seua abdicació al 2014. Tot per si calgués la seua imputació.

Per tant, què fem ací, seguir essent masoquista i moniato excels a base de d’esllomar-se tibant com ases, un arbre que cau sense arrels sòlides, soca assecada i ramulla famolenca, o urgir una esmena a la totalitat de totes les prerrogatives reials constitucionals en un referèndum, amb preguntes clares de si monarquia sí o monarquia no, d’una vegada per totes?. Quan a hom l’hi vegem que irremeiablement es mor perquè s’ha llaurat el seu propi destí, no calen tasses calentes de brossetes.

Com que les idees són volàtils, i per actuar d'acord amb elles cerca incessantment la coherència, aquesta la majoria de les vegades és una quimera, i es desassossega. Per això mateix té tendència a la rutina. La rutina creu hom que el fa "segur", "feliç", què assoleix la veritat. O tal vegada la rutina és la mort, l'única veritat segura? Xe quin maldecap! "Quina manera de patir!.

Fuster no per a que es foten sinó perquè ho digué, posa el dit a la nafra : “Qualsevol poder és abús de poder. Això va en la mateixa naturalesa de les coses” Així que blanc i en botella, perquè s’entenga que es diu ara . “Quien por su culpa muere, que nadie le llore” Hui, ves per on, no sé per què, em trobe fusterià, serà perquè no vull exercir de venjatiu, aclamant-me a la Verge del Puig, perquè fes un miracle convertint les rates penades del Rei En Jaume I en vampirs, perquè agafen a mos redó atributs masculins i femenins, de tots els interessats encobridors de malifetes reals.

No ho faré, no. Prefereix passar per un seguidor del suecà, deixant-vos amb aquests versos seus, tot pensant amb el seu tarannà escèptic, que aquells que han protagonitzat aquestes malifetes, o hagen fet com allò que diuen els seus versos... “Viu alegre” . Així que, heus ací “Elegia a Rabelais (fragment I):

“Et llegim. I riem. Tu vas inaugurar una nova mena de riure dins l’àrea de la civilització occidental i –ai- cristiana, i ens sentim feroçment humans quan la practiquem. De més a més, a sota hi ha una lliçó Vivez joyeux! (Viu alegre!) És la teua consigna. Ben mirat, aquesta seria l’única forma de viure, i de viure com Déu mana...” De Joan Fuster Recitable Selecció de textos de Salvador Ortells Miralles Edicions 96”.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací