Sí, però...

Espanya s’ha vist obligada –moralment i política- a votar “sí” a l’acceptació –ni que siga parcial- de Palestina, com a estat no membre (?) de la ONU, en la recent assemblea general, per no quedar-se despenjada de la immensa majoria de nacions del planeta. Però davant la ira gens continguda d’Israel, s’ha afanyat a afirmar que això no significa (!?) un reconeixement explícit de l’estat palestí. Ni tampoc es compromet a deixar de vendre armament a l’exèrcit israelià, que ocupa –Ciscordània- i bloqueja i massacra –Gaza- els territoris dels palestins.

Així que “sí” però...més bé “no”. Rajoy, una vegada més, ha volgut “nedar i guardar la roba”. Molt propi de la seua deriva política, tant exterior com interior.