Súbdits, fins a quan

Diu el diccionari de l’AVL que el mot súbdit és d’una banda “Sotmès a l’autoritat d’un superior amb l’obligació d’obeir-lo”. D’altra “Ciutadà d’un estat en tant que sotmès a les autoritats polítiques”. Heus ací que tant José Bono del PSOE com José Manuel Garcia-Margallo, convocats pel programa “Salvados” conduït per Gonzo la nit del 22 proppassat, al meu parèixer van respondre els dos ex-ministres, com les dues definicions de la paraula “Súbdit” d’adés amb conceptes i paraules diferents, però a la fi, en el fons, concordants com comente seguidament, tot per enraonar la situació actual en la qual es troba l’Emèrit Joan Carles I, així com la mateixa institució monàrquica.

Per la seua banda Bono, essent ministre de Defensa, va contar concretes d’interferències i queixes del Borbó al President del Govern de llavors, José Luis Rodríguez Zapatero, davant el propòsit del ministre de fer fora el cap de l’Estat Major d’aleshores, general Alexendre. Bono no obstant això, fins i tot, va reconèixer que l’Emèrit li agraïa, telefònicament, quan era President del Congrés dels Diputats temps després (2008-2011) que la mesa del Congrés no tramitara preguntes compromeses sobre ell, per exemple. Garcia-Margallo, va conceptuar considerant que la monarquia, està per damunt de tots els poders establerts a la Constitució, és a dir, del legislatiu, l’executiu i el judicial, com a mostra, al meu entendre, d’estar sotmès a les clares, a l’autoritat d’un superior.

Sobre les presumptes corrupteles d’en Joan Carles I, els dos consideraren indispensable investigar-les, valoraren no obstant això, no esser faena del Congrés, sinó de la justícia, fins i tot es permeteren jutjar i alliberar Felip VI de les accions punibles de son pare. Margallo provant sotmetiment, una altra vegada, conseqüentment obediència, un eufemisme de la meua banda, va ressaltar exaltant, el patriotisme de l’Emèrit, el seu amor i la seua passió emocionant per Espanya, demanant jutjar el seu regnat i els seus actes de manera global, considerant-lo imprescindible per la consolidació democràtica a Espanya. Margallo lògicament, no va fer cap menció als diners suposadament escampats, suposadament també sense tributar, de l’emèrit pels arreus mundials. Perquè clar, què hauria d’haver fet l’ex-ministre d’Afers Estrangers? respecte d’un comportament suposadament antipatriòtic, d’un simbolisme perceptible fermament assentat a l’ideari i l’ADN col·lectiu, durant segles i segles?.

Contat i debatut, Per a José Bono i Garcia-Margallo, aquest en grau superlatiu, el patriotisme de l’Emèrit, és la tapadora del comú, mitigant allò insuportable amb la creença que, sotmesos a una autoritat superior un, l’altre a l’autoritat política de les votades, es creuen, un ancorat a l’Edat mitjana, l’altre al segle XIX, que els demés, entre els quals m’incloc, em d’estar ben entrat el segle XXI, on són ells, amb la por a les butxaques sense llibertat, tot pensant que la monarquia, ferma defensora d’allò d’abans i d’ara, dels valors permanents, no siga cosa que faça allò fet per Isabel I nomenada “La Catòlica”, amb els nobles revoltats a Càceres, a les acaballes del segle XV, escapçar els merlets de torres medievals dels senyors feudals, com a mostra del seu poder, castigant acoquinant-los, la traïdoria d’haver recalçat Juana la Beltraneja, la seua germanastra, en la seua guerra per la successió a la corona de Castella, a la mort d’Enrique IV, pare biològic de les dos.

Coneguem a l’erudit, físic, matemàtic, investigador, escriptor... Ernesto Sàbato. Vos deixe amb ell, amb paraules del seu llibre “La resistència “Crec que la llibertat no fou destinada per acomplir una missió a la vida, i sense llibertat res paga la pena. Més encara, crec que la llibertat que està al nostre abast, és major que aquella que ens atrevim a viure”

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací