Marea Blanca exigeix la renovació de contractes als treballadors i treballadores dels centres socials d'Alacant

Sr. Alcalde de l’Ajuntament d’Alacant:

Segons l’art. 5é de la Llei de Serveis Socials Inclusius de la Generalitat Valenciana,

punt 2. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials té per objecte garantir l’exercici d’aquells drets socials que li són propis, afavorint la inclusió social, el desenvolupament personal i l’autonomia, la convivència, la igualtat d’oportunitats i la participació social, desenvolupant una funció promotora, preventiva, protectora, d’acompanyament, de suport i de rehabilitació enfront de les necessitats socials originades per situacions de vulnerabilitat, desprotecció, desemparament, dependència o urgència social.


punt 3. El Sistema Públic Valencià de Serveis Socials té caràcter de servei públic essencial, perquè d’aquest es deriven prestacions indispensables per a satisfer les necessitats bàsiques personals i millorar les condicions de la qualitat de vida de la ciutadania….

Senyor alcalde, estem en una situació econòmica i social veritablement crítica. La taxa de pobresa i exclusió a la ciutat ja era superior a la de la resta del País Valencià, i la crisi no ha fet més que agreujar-la i situar a unes 70 mil persones, més del 20% de la població de la ciutat, en una situació de supervivència o de falta de
capacitat de supervivència.

Els veïns i veïnes d’Alacant necessiten urgentment l’actuació responsable del seu Ajuntament. Cal oferir una protecció social àgil -la qual cosa actualment no ho és-, una actuació NO DEMORABLE, amb possibilitat d’ampliació en funció de les necessitats i senzilla en la seua tramitació perquè arribe a totes les persones, flexible per a atendre noves situacions com les sorgides arran de la crisi sanitària.
Es tracta d’implementar un dret de ciutadania, igual que ho són la sanitat i l’educació.

La regidoria d’Assumptes Socials, com ja va fer l’any passat, torna a no renovar contractes i situar la responsabilitat en la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives (CIPI). L’ajuntament argumenta que si no té els diners de la Generalitat per endavant no renova els contractes. És un contrasentit.

• En primer lloc, les administracions públiques no són empreses privades i no entren en fallida.

• En segon lloc, les professionals a les quals no se’ls renova el contracte són professionals del municipi encara que el seu pagament provinga dels comptes de la Generalitat. El que la CIPI transferisca els diners als municipis és un encert ja que permet que aquests gestionen millor les necessitats socials de la seua ciutadania.

• En tercer lloc, entre la CIPI i l’ajuntament hi ha voluntat d’acord, i l’ajuntament sap que rebrà els diners encara que no siga abans de l’1 de gener. Vostè sap que perquè hi haja continuïtat en l’atenció, hi ha altres ajuntaments que avancen el corresponent diner per a mantenir els contractes.

• Finalment, el que el govern de la Generalitat siga d’un altre signe polític al de l’ajuntament o el que l’actuació enfront de la pobresa i exclusió s’haja entès per part de la regidoria d’atenció social com a dependent de la caritat, i no com un dret, no poden ser motius subjacents vàlids.

En un context en el qual totes les polítiques estan orientades a reforçar els sistemes que conformen l’estat de benestar, la resposta de l’Ajuntament no pot ser una reducció de plantilla de vuitanta treballadores.
L’ajuntament ha de renovar els contractes, tal com ho fan altres municipis del país.

Prescindir d’aquests professionals suposa retards i negligència en la prestació d’un servei considerat ESSENCIAL, ja llastrat per les llargues demores en les cites i per la falta d’atenció.

Això és inassumible per als veïns i veïnes d’Alacant en un moment de crisi sanitària i social com l’actual. Aquests acomiadaments suposen una sobrecàrrega paralitzant de l’actuació de la resta de treballadores de l’administració municipal, la qual cosa sens dubte, tindrà repercussions en la seua salut laboral.

Marea Blanca País Valencià Comarques del Sud, demana a l’Ajuntament d’Alacant que active els mecanismes necessaris, que sabem són a la seua mà, per a evitar la reducció de plantilla en els Centre Socials en un moment de crisi com l’actual en que cal salvar vides i rescatar les persones.