La veritat segons Sant Agustí i Pablo Casado

Mostrant, una vegada més, que aquesta beneïda Comunitat és la més acollidora, tolerant i benvolent, de totes les existents en aquest “modèlic” Estat de les Autonomies, hi nodrida d’una carta magna en forma d’istme pel qual rep i ha rebut, corrents europees dignes de consideració, ens ha retut visita en Pablo Casado, President del PP, proveït de justificants acreditatives de la seua formació, coneixements adquirits a les universitats de Madrid i de la ultramarina Harvard, així com els obtinguts de la doctrina de l’aclamada de FAES, a més a més de l’escola NNGG del PP, condensades al seu llibre blau, un bressol enlluernador del Partit Popular d’En José Maria Aznar López i cia, un home d’estat desproveït de qualsevol interès personal que no fos el de la nació espanyola.

El senyor Casado, cal dir abans, convé anotar-ho al seu haver, li dispensa a aquesta terra una estima ben especial, ja que va contraure matrimoni amb Isabel Torres Orts, una jove il·licitana pertanyent a una distingida família de la ciutat d’Elx. El matrimoni, casat per l’Església, es va conèixer a Madrid, estudiant ella al Colegio Mayor Santa Mónica de las Agustinas Misioneras, i ell, al Elias Ahúja de los Padres Agustinos, obviament tots dos, col·legis Agustins.

De la vida de Sant Agustí, ens diuen que sa mare fou Mònica, després Santa, i son pare Patricio, un ateu. Nascut Agustí en segle IV d.c al nord del territori de l’actual Algèria, fou educat en els preceptes del paganisme de son pare, seguidor dels pensadors grecs Aristòtil i Plató, talment com del maniqueisme i altres de l’època, després de Ciceró. Els platonis l’ajudaren a resoldre plantejaments materialistes, els quals a la llarga, no el satisferen. Emigrat a Milà amb sa mare, abans de convertir-se al cristianisme, va estar contraposat a les creences cristianes dels llavors bisbe de Milà, Ambrosi, tot i que després d’una incessant, ampla i infructuosa cerca de la veritat, es va convertir al cristianisme, essent batejat ves per on, pel mateix Ambrosi, esdevingut també com Agustí, Sant.

En Pablo Casado, instruït dels preceptes agustins, no seria d’estranyar, la seua coneixença d’aquelles paraules del referent: “Digueu vosaltres que els temps són dolents, sigueu vosaltres millor i els temps seran millors: vosaltres sou el temps”. Conseqüentment amb el pensament de Sant Agustí, quan va esser l’altre dia a València, convidat per notables representants del sector educatiu, on eren l’omnipresent yellow laborunion CSIF, la patronal privada i concertada COPAVA, així com Maria José Català, amb perdó, i l’escridassaria Bonig, per sentir-lo parlar d’educació, rebatent i censurant l’anomenada llei Celaà amb ungles i dents, ganivets esmolats i armes de foc, com pirates del Carib, Casado no ho feu, deixant tothom atònit, perquè obviant el temari al qual partit i causa l’obligaven, va començar recitant una lletania de malifetes provades, protagonitzades pel PP, de les quals ningú present o absent, ni volgueren ni volen recordar, adduint tirant terra al damunt, ésser coses del passat.

Començà Casado pel cas “Gürtel” i el senyor Aznar, a la boda de la filla del qual van anar convidats, la majoria dels implicats. Aznar, ho saben fins els xiquets, doncs hi figura als manuals dels llibres d’escola, fou essent President del Govern, qui li va donar a la nació espanyola moments inusitats de protagonisme i glòria històrics, al costat de l’amic americà, fins la confiança de posar els peus calçats a la seua tauleta, parlant anglès a la manera texana. Seguidament recordà que el seu antecessor senyor Rajoy, temps enrere va dir que el cas “Gürtel” fou una trama contra el PP, i no del PP, mostrant ara que de 67 condemnats ferms per la justícia pel cas, 25 d’ells relacionats directament amb el partit, segons certifica el rotatiu “El Pais”, en un article de Natalia Junquera de l’1 de desembre passat, assegurant esser el cas: “Un complex embolic on hi figuren un humil sastre, un Papa, i un homenatge a les víctimes de l’11-M, del qual es van aprofitar els corruptes”.

També els va dir als assistents, a bombo i platerets, mitjans de premsa present també, com un acte de constricció pels pecats col·lectius comesos, que el relat del “cas Gurtel” que fa “El Pais” és cert, afegint les maniobres del PP per torpedinar les investigacions, des del canvi de destí del policia que les va començà a investigar, Manuel Morocho, segons va confessar ell mateix, fins presentar-se com acusació particular per la qual cosa el jutge, els feu fora entenent que eren defenent un dels acusats.

No vaig a estendrem molt més admirat pel llarg i verídic discurs de Casado, tot i que va dir nombroses coses i causes més, ja que deixà de bon tros palesa la seua honradesa, penedint-se`n del seus pecats a mode de confessió general pública, acabant convidant tothom present i absent, a reflexionar als simpatitzants, votants, partits de la seua cordada, Vox i Ciudadanos, homenots i donasses com Aznar, Rajoy, Cospedal, Sáenz de Santamaria, clavegueres de l’estat, Villarejo inclòs, corruptes com Bárcenas, El bigotes, Correa etc etc etc, a un acte el més multitudinari possible a la Vall dels Caiguts per peregrinar després a Mingorrubio, acabant a la Catedral de l’Almudena, afegint-se`n Rus, Fabra el de les ulleres fosques, Zaplana, Olivas, “el rectoret amiguito del alma”, així com Castedo, Ortiz, i tots el homes i dones de bona voluntat no esmentats, als quals per manca d’espai, torne a dir, no puc hi relacionar.

Tancà Casado, posant la caixa de cabals “A”, clar, del partit a disposició de totes i tots, per tal de llogar els mitjans de transport adients i necessaris. Tot seguit, com que he parlat de Sant Agustí, heus ací un altre dels seus nombrosos bons consells:

“Has de buidar-te d’allò amb el que eres ple, perquè pugues esser omplert d’allò que eres buit”.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Informa't i fes-te agermanada ací