Sobre l’interés, ara precisant

Imatge Wikipedia
Imatge Wikipedia

Els principis fonamentals de les ciències experimentals que vertebren llurs desenvolupaments són, en general, enunciats simples. Costaren molt de descobrir, i a més de superar dificultats inherents a la pròpia investigació, els descobridors hagueren de desempallegar-se, de vegades, de la bena del sentit comú, i d’enfrontar-se a altres influxos i interessos aliens a l’esperit de la ciència. Però una vegada arribaren a ells, esdevingueren senzills enunciats amb un grandíssim poder d’esclarir situacions de gran complexitat. Els principis de conservació de la massa (llei Lomonosov-Lavoisier), el de la conservació de l’energia (primer principi de la termodinàmica), o el de conservació del binomi massa-energia (conseqüència de l’equivalència massa-energia einsteiniana, la famosa E=mc2), per exemple, en són bons exemples del que dic.

Crec que la història de la ciència ens il·lustra correctament el que també ocorre en altres àmbits: els principis, les idees mestres són enunciats simples independentment de la sinuositat dels camins que duen a la seua formulació o de la complexitat de les conseqüències i desplegaments que se’n deriven de la seua aplicació. I això també val pel què estic discutint sobre la màquina de l’interés en els darrers articles. Els canals a través dels quals s’alimenta són diversos, de vegades enrevessats, i esclarir-los amb detall és assumpte de narradors especialitzats. La idea mestra, però, està a l’abast de l’home comú: així com el mòbil perpetu que aparentment viola el principi de conservació de l’energia (entregant més energia de la que rep) té un subministrament exterior d’energia que s’oculta a l’observador, la màquina de l’interés també és sostinguda a base d’un subministrament de riquesa real convertida en diner en la producció de la qual té un paper principal l’energia del Sol, la de l’actual flux diari o la dels magatzems de combustibles fòssils. Les complicacions concretes del laberint de mecanismes que hi actuen poden enfosquir el principi general, però aquest és tan senzill com el subratllat anterior.

Un principi contingut en el següent cas simplificat. Un posseïdor de diner li concedeix un crèdit a un productor de qualsevol sector de l’economia productiva (béns o serveis). Aquest l’intercanvia per factors de producció necessaris per a elaborar el seu producte. L’energia del Sol està present en moltes matèries primeres, en l’energia, i en el treball(1). Quan ven unitats del seu producte està intercanviant-les per diner, i espera, recollir-ne prou per a entregar el principal del préstec i els interessos, i uns guanys que puga tornar a intercanviar per queviures i mercaderies per a ell mateix, i potser, per a reinvertir en la seua producció. El focus de la nostra atenció és la conversió de riquesa real en el diner dels interessos que van a parar al compte del prestador.

I esmenant el que vaig dir en “La granja del diner”, quan el prestador canvia els interessos rebuts per riquesa real, solament ocorre que el diner és usat com a mitjà d’intercanvi. El subministrament exterior al mòbil perpetu ja tingué lloc en l’instant en què el productor-prestatari entrega al prestador els interessos després de la conversió de riquesa real en diner feta segons el mecanisme exemplificat a dalt.

El productor no li dona per pròpia iniciativa al prestador part de la seua producció convertida en diner, però mitjançant la màquina de l’interés les coses canvien: el prestador és subministrat amb riquesa real convertida en diner (els interessos) per diversos productors, i conserva el seu capital inicial que també obté en retorn en acabar el contracte de cada crèdit.

El principi exemplificat a dalt està present en els corol·laris continguts en articles precedents com “L’interés monetari insostenible” o “Creixement exponencial”. Quan els posseïdors de diner actuen com a prestadors-inversors no creen diner, com sí que ho fan els bancs comercials de la doble estructura del sistema bancari de banc central, els primers presten el que posseeixen, els segons el que encara no hi existeix, però comparteixen un fet: els préstecs no creen els diners extra dels interessos, sols els principals. I així, el sistema està obligat a crear més diner, mitjançant crèdits concedits pels bancs comercials, per augmentar el circulant i possibilitar que els deutors puguen recollir-ne per a pagar els interessos deguts, tant a prestadors-inversors com a bancs comercials.

El sistema pressiona els deutors perquè obtinguen diners per pagar interessos i la pressió es transmet. Alguns prestataris són simultàniament inversors i els obtenen amb mecanismes purament financers. Tanmateix, si la pressió acabés en l’esfera financera el mòbil perpetu es detindria com un vehicle amb la cadena de transmissió partida, ja que no li arribaria riquesa real, la que sosté la vida. A la fi, però, la pressió arriba a l’economia productiva, aquella en la que el diner exerceix la funció de mitjà d’intercanvi entre bens reals, però que també converteix riquesa real en diner pels interessos, la cambra oculta del mòbil perpetu. Una pressió que en augmentar excessivament es troba amb els límits de creixement que imposen els límits físics del planeta.

Fins ara solament hem considerat el que denominen interés contractual, el que s’explicita en els documents de crèdit. Hi ha, però, altres tipus d’interés que tenen els mateixos efectes, i que usualment apareixen emmascarats sota altres denominacions com rendiment, retorn, etc. Parle de l’interés implícit en les operacions i transaccions pròpies del mercat autoregulat. Un interés que tracta de substanciar-se en la diferència de preus dels béns entre un instant i un altre posterior, el que comunament diem especulació.

 

(1) Oblidem fàcilment que l’energia del Sol està a la base de moltes fonts d’energia, eòlica, hidràulica, combustibles fòssils, biomassa... a més de la que coneguem en un sentit restringit com energia solar (fotovoltaica i tèrmica). També les matèries primeres vegetals o animals, i el treball humà, es nodreixen de l’energia del Sol.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací