Bonig, el mantra i les gavines

L’escridassaria Bonig, usant el mantra PREFIEREN SER CATALANES DE SEGUNDA QUE VALENCIANOS DEPRIMERA, endemés d’ésser una fal·làcia mancada d’arguments, una indignitat de dimensions considerables, ja que a banda de fomentar la divisió social, mostra clarament la seua submissió als poders de l’altiplà, als qui veritablement serveixen, fent mèrits al mateix temps al seu davant, acomplint una seua consigna, atès que el senyor Mazón, president de la Diputació d’Alacant, candidat rival de la pretesa “Dama de ferro Thatcher” a la presidència de les gavines del País, a qui ha retut visita recentment, ho confirma amb aquestes paraules paregudes: CADA VEZ QUE EL TRIPARTITO SE VA A CATALUÑA ES PARA VASALLAJE.

De la paraula mantra, pel que fa a l’aspecte religiós, Gandhi ens deixa dit “El mantra es torna un bastó de la vida i ens tiba davant tota adversitat. No és una buida repetició, cada vegada té un nou significat duent-nos més a prop de Déu”. Segons pensava el savi coherent amb la creença tradicional hindú torna a dir: “Allò diví és present a l’ànima dels ésser vius i a l’univers. Déu ha sigut cridat amb diferents noms, l’avatar és un d’ells, doncs són encarnacions de la consciència divina a la terra en forma humana. Rama, Krishna i Jesús, per tant són avatars, una repetició dels noms de Déu, recitats en silenci pel creient, practicada a diari, recalça un per transformar la seua consciència, espantant la por, l’ansietat i la ira”.

De la vessant psicològica, del mot ens diuen els entesos: “Figura retòrica, repetició neuròtica del subjecte a la fi de reforçar un pensament circular, consistent d’idees aparegudes persistentment, sense aportar absolutament res a la solució dels seus problemes”. És a dir en aquest aspecte, açò de la collita, un embolic infructuós, l’acció públicament realitzada, un intent vers el respectable de manipulació desvergonyida en tota regla, com el que fan les gavines dia rere dia amb el mantra.

Bonig i Mazón, mancats d’iniciatives de profit, per exemple el PP s’uneix a Vox repetidament en la seua proposta al plenari de l’Ajuntament d’Alacant, a la fi de declarar la nostra benvolguda ciutat valenciana, exempta de valencià i treure de l’ensenyament l’idioma propi del País. En la seua forma de procedir, lògicament els llibertins, pretesos lliberals, no alliberaran mai de la vida els valencians i valencianes de la seua condició d’espanyols submisos i sotmesos. Una veritat ben palesa, per tant tampoc faran absolutament res per enrasar-nos a la resta de ciutadans de l’estat, els de Madrid inclosos; així que repeteixen dia rere dia, públicament la cantarella de sempre, prostituint i banalitzant el mantra esmentat. Mentida sublim la qual repetida, volen convertir en veritat, fracassant totalment, ja que només l’alimenta la seua cordada, doncs als xiquets i xiquetes no, perquè hui dia, tothom ho sap, nenes i nens, neixen amb dents.

Parlar hui ací del “mantra” ho motiva perquè el president de la Generalitat, coherent en la seua manera de pensar, va retre visita a Barcelona estant, al vicepresident de la Generalitat de Catalunya, i reprendre la relació institucional entre les dues autonomies, després de més de tres anys interrompudes per motius obvis. Puig entre altres coses va dir “Commonwealth”, fent-li burla Bonig i Mazón, acusant-lo endemés d’ajuntar-se amb els qui volen trencar Espanya, quan es compren com una comparança, d’una possible entesa, deixant al marge la fórmula independentista, per tal de reconduir problemes comuns que ens interessen, com el insuficient finançament, corredor Mediterrani, llaços culturals, endemés d’enfrontar la competència deslleial de Madrid i el seu dumping fiscal, doncs aquells es creuen de facte, els senyors de l’Estat, perquè ningú els bufa l’orella, endemés d’amos i senyors del dret, la qual cosa tampoc, evidentment, els pertany.

Les gavines d’ací i d’enllà s’ho haurien de mirar, ja que en política i als temps presents més encara, les tendències per circumstàncies de tot tipus canvien, sobre tot per no haver-se acomplit els governants, Monarquia inclosa, els problemes reals de la ciutadania amb fets oportuns, eficaços i la transparència necessària. No faran res per construir una democràcia com cal minimitzant i amagant el seu dolent finançament, recalçant comportaments abusius de la monarquia, carregar impunement contra nacionalitats i autonomies amb llengua pròpia, reconegudes a la constitució, arrecerant-se’n sota togues negres, promulgant lleis per les quals els servidors públiques ens multen i acoquinen només per parlar l’idioma dels nostres pares.

Vos deixe amb Fuster qui va escriure aquestes paraules sobre la mentida “Mentir bé és un art molt difícil, que poques persones arriben a practicar amb solvència i dignitat. Abunden les mentiders; però, en general, són mals mentiders: se’ls coneix que menteixen. Un infundi no hauria de ser honorablement qualificat de mentida sinó quan és perfecte: quan presenta una aparença justa de veritat. Per això sempre resulta preferible dir la veritat, la pròpia i exacta veritat, en el cas que siguem incapaços d’inventar mentides invulnerables.”

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací