Es parla d’indults

L’embolic creat amb per l’injust pronunciament judicial en el cas del “Procés”, continua sense solució a curt termini, hi ha rumors sobre un possible indult, qüestió que genera dubtes i confrontació no sols amb la dreta sinó dins del propi PSOE. En més d’una ocasió, he manifestat la meua opinió crítica envers no sols dels indults concrets, fets pels governs de signe distint, sinó respecte a la figura legal de tal opció. L’ indult, en la nostra legislació, és una facultat que té el govern central en base a la qual la responsabilitat penal de condemnats es anul·lada, sense cap explicació ni justificació, a més a més, l’ indult no es pot recórrer i el tribunal que ha pronunciat la sentència el deu acatar. Als papers es sol mostrar com cas notori el de la primera legislatura com Ministre de Gallardón de Justícia que concedí 501 indults.

L’ indult es podria considerar com una forma fàcil de resoldre l’embolic, doncs, tindria un cost polític? Òbviament, el tindria, tanmateix, es pot pensar que facilitaria l’entesa del govern de coalició tant internament com de cara a aliances parlamentàries amb altres grups. L’ indult,però, no implicaria qüestionar al tribunal que dictà la sentència, això en tot cas quedaria pendent d’un posterior pronunciament per part de la justícia europea, puix de segur que els condemnats intentaran accedir-hi. Des d’altres àmbits existia la possibilitat d’una amnistia, figura diferent que significaria l’anul·lació de la sentencia i els seus efecte. Una cosa esta plenament clara: un pronunciament judicial d’efectes i continguts polítics, exigiria una actuació política excepcional al més alt nivell, de govern o de parlament. Doncs, indult o amnistia?

Aquelles persones que tenen la possibilitat de resoldre l’embolic, o siga gran part de la classe política, a hores d’ara pot ser estaran fent números, o càlculs, des de quina òptica fer-ho: la del cost, o la d’allò que seria més just i viable? Aquells que no tenim eixa responsabilitat, malgrat que com ciutadans deguem mostrar trellat, seríem més partidaris de la segona opció, almenys aquest seria el meu cas. Tot i tenint en compte que una amnistia requereix majoria absoluta, i l’"escandalera" que muntaria la dreta del altiplà, sense oblidar-nos de la vella guàrdia pretoriana socialdemòcrata, la via més possibilista seria la del indult, mesura aquesta darrera que ha estat emprada per uns i altres inclús per afavorir a corruptes i polítics que ultrapassaren els límits de la legalitat.

Compartint els sentiments dels condemnats per un procés fet per a castigar i reprimir l’ independentisme, considerant que en política cal negociar els conflictes, com es feu no fa gaire a Irlanda del Nord per part del IRA, crec que caldria buscar uns termes raonables, cedint les dues parts. No es pot negociar sobre la base de pretendre el cent per cent de les aspiracions. La majoria que es va veure en l’aprovació dels pressupostes de l’ estat seria una fet repetible?.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací