L'hora que veus és l'hora que vius 3

(Experiment amb oposicions i comparacions)

“I thought I knew just who I was

And what I'd do but I was wrong

One minutе you're here

Nеxt minute you're gone”

Bruce Springsteen

 

Dedicat als que es dediquen a les vinyes i al vi

Tercera part

L’acompanyava a gust als sopars, atès que l'home era un soci de rellevància entre els productors de raïm de classes Verdil, Cabernet Sauvignon i Garnatxa. També l’acompanyava als concursos d'arreu en els quals havia aconseguit premis a França i al Regne Unit. Li hauria agradat viure en una casa propera al mar en direcció a Grècia, no en una a uns quilòmetres d'un poble i amb paisatge verd de vinyes, cap a l'oest. Les fileres de ceps, que pugen i baixen pels turons, feien sensacions d’onades verdoses: de mica en mica li va anar agradant contemplar, gaudir i escriure.

Una vegada fa anys es va acostar als cellers, territori quasi exclusiu d'ell. Gairebé ho veia com una invasió d’un altre domini. Potser de les primeres vegades que hi entrava just quan ell estava traient vi d'un barril i li'n va servir una copa. En acabat, tot i dir que no hi entenia, la dona en va provar altres. Els van avaluar amb qualificacions seguint els mètodes i rituals. Al final, va acabar pujant per una escala a sobre d'un barril i, prou contenta, es va posar a ballar i a fer un striptease. Prou alegres van acabar fent l’amor sobre la fusta dels barrils, a les fosques. Els teus pits, el millor raïm, i el teu cos, el millor tast de vi que mai he fet, li va dir ell. Tots dos s’havien mostrat disposats a fer-ho sense aturar-se a pensar si algú podria haver estat ataüllant per portes i finestres del celler. Quan el marit va assistir als concursos, els seus vins van treure les mateixes qualificacions globals que ella havia posat a cadascun. Prou estrany, ja que procedia del món de les lletres clàssiques, però cada vegada que, abans dels concursos, ambdós feien tasts de vins en privat, la dona deia quins tindrien premis en els concursos. No s’imaginava res més lluny d’eixa activitat que va provar una volta, malgrat insistir que no hi entenia gens. Sorprenien els encerts.

La nit de l’arribada de París, van fer l'amor també. L’activitat sexual ja havia disminuït força i quasi desaparegut. Ella solia dir les coses pel seu nom, amb tot no va parlar-ne. Va arribar a pensar que no podria viure amb tan poc de sexe.

Continuarà…

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací