Dret a la justícia

L’ escriptor Alfons Cervera prologa el llibre “ Derecho a la justícia” al, que qualifica d’imprescindible, assenyalant com les seues pàgines ens parlen més aviat ens “interpel·len”, dels temps que van seguir a la victòria franquista, de la resistència als seus dictats criminals, així com del itinerari de molta gent que va deixar la vida o patir repressió. Doncs bé, es tracta d’un conjunt de testimonis i aportacions en la tasca de recuperar la memòria col·lectiva, i, tanmateix, donar testimoni de la tasca que es ve fent amb unes querelles davant dels tribunals de justícia per tal d’exigir responsabilitats al agents del franquisme, cosa encara pendent, després de dècades de democràcia, increïble no?

El llibre arreplega molts materials, tals com el clam de familiars de persones afusellades per haver defensat un regim constitucional, com també els relats de sindicalistes o estudiants víctimes de la repressió de la dictadura, igualment, alguns advocats hem aportat la nostra visió del gran problema que encara tenim que resoldre: tancar les ferides fent justícia.

Un pas més en la llarga lluita contra l’oblit i la negativa que venen practicant els tribunals espanyol a actuar, la qual cosa ens ha obligat a recórrer a la justícia argentina en base a que els fets constitueixen crims contra la humanitat, i e la qual esperem quelcom, malgrat les dificultats de les instàncies espanyoles.

Al País Valencià va haver-hi molta repressió, molt de dolor i injustícia, com a tot arreu, i ja va essent hora que els ciutadans i les institucions donem passes endavant per restablir la veritat, l’edició del llibre en qüestió demostra que anem fent camí en eixe sentit, i proba d’això, és el suport que per part de la Generalitat i altres instàncies s’està produint als darrers temps. El problema no és un tema menor, puix és d’una forma de refermar els valors democràtics i fer justícia, estenent per justícia quelcom que va més enllà de les lleis, cas de aquella Llei d’Amnistia de 1977, puix aquesta, esperada i volguda, es feu fent taula rassa de la repressió en totes les seus manifestacions: afusellaments, presó, tortures, exili...

Com ja he dit emprant paraules de l’Alfons: un llibre imprescindible, i una pedra més en la tasca de construir una societat més justa.