Quo vadis (on vas) valencià?

Hi ha frases i paraules les quals a base de llegir-les o veure-les, se’m banalitzen si de tan en tan no pare esment per llevar-li corfa i visualitzar només la molla i tractar-les en la seua justa vàlua. És el cas de Quo Vadis? (on vas), pregant-vos de bestreta perdó per l’aclariment. La pregunta com sabem, fa referència segons ens conta Sant Pere al seu llibre “Fets de Pere”, a la interpel·lació que li feu a Jesucrist -quan fugia de la persecució de Neró als cristians- al veure-se’l a la Via Apia, que li va respondre: “A Roma, la ciutat d’on fuges, perquè de vell nou em crucifiquen”. Pere, amb un autèntic acte de fe, tornà a Roma on estudiosos i fidels asseguren que fou martiritzat.

El relat em ve a propòsit per justificar que al valencià, si fem allò que es proposava Pere abans de la visió de Jesús, és a dir fugir, li resten només dues generacions de vida, com va assegurar en nombroses ocasions Josep Lluís Bausset i Císcar, l’homenot del País, si Déu no ho remeia. Considerant que el Nostre Senyor té a l’esquena moltíssima més faena que abans per resoldre problemes, no ho farà, i que les oracions dels creients no en seran prou perquè es resolga, i també perquè segons assegura la sucursal en Espanya de la Santa Mare Església Catòlica; al cel només pels habitants d’aquest Estat, es parla castellà, i enllà endemés, ves per on, se’n encarrega Sant Pere de no deixar passar ningú dels seus súbdits que no el parle. Per tant enraone que, l’allargament de la vida del nostre idioma, solament és una qüestió nostra. De la fe de valencians i valencianes.

No avocaré en aquest article estadístiques per tal de justificar la davallada de la nostra llengua, ja que vosaltres la teniu palesada, només deixaré ací algunes pinzellades enrogides per les ferides causades pels seus enemics, la majoria dels quals, funcionaris pagats amb els nostres impostos, i empreses de les quals som clients, tots plegats fent cas omís al nostre dret reconegut d’usar-lo, per la qual cosa aleshores encara hui dia, després de vuit-cents anys encara ens escarneixen, com mostra i demostra Escola Valenciana i altres entitats compromeses, al seu informe anual recollint denúncies, realitzat per vulneració del dret lingüístic de ciutadans al nostre País al llarg de 2020, tot considerant que les setze presentades per valencians parlant, només és la punta de l’iceberg, d’una base, a bon segur, de valencians callant, els quals no el parlen per no discutir i plorar per dins.

Cal dir que l’informe, no només recull així mateix les d’Escola Valenciana on n’hi ha (5), sinó de Plataforma per la llengua, on n’hi ha (9), Acció Cultural de País Valencia (1), IEC-Secció Filològica (1) tot això ho relacione seguidament amb set exemples com aquests, greuges fets a contra llei:

  1. Continua l’eliminació de les emissions de mitjans de comunicació en valencià: Després de l’apagada de les emissions de TV3 al febrer de 2011 a tot el territori valencià, amb el tancament de les emissions de Catalunya Ràdio al gener de 2014, el País Valencià continua sense rebre el senyal de cap mitjà de comunicació audiovisual en valencià de la resta de territoris de parla catalana. (Acció Cultural del País Valencià).
  2. Els proveïdors de televisió per internet Netflix, HBP i Amazón continuen sense tenir en compte el català ni els 10 milions de potencials consumidors català-parlants, malgrat els milers de sol·licituds del usuaris i de les usuàries. Aquestes plataformes televisives només ofereixen sèries i pel·lícules en castellà i en anglès, malgrat que moltes d’aquestes tenen versió en català gràcies a les subvencions de la Generalitat de Catalunya. (Plataforma per la llengua i Escola Valenciana)
  3. La major part de les federacions i clubs esportius valencianes continuen sense emprar el valencià a les pàgines web i xarxes socials. (Escola valenciana).
  4. L’aplicació oficial RadarCovid del Ministeri de Sanitat creada pel Govern d’Espanya separa el català i el valencià com si fossen dues llengües diferents, fet que contribueix a generar confusió respecte la llengua que compartim, en les seues diverses modalitats, milions de ciutadans de territoris diversos. (Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans)
  5. El web del CEFIRE on es recullen els diversos centres territorials no respecta la nomenclatura en valencià i mostra el nomenclàtor dels municipis en castellà. Uns exemples ben evidents són Alicante, Castellón de la Plana, Elche, Orihuela, Sagunt, Torrente, Vinaroz, Xátiva i Alcoy. (Escola Valenciana)
  6. El passat 23 de gener (2020), Encarna Aragonés es disposava a canviar el bitllet de tren a l’estació de RENFE de Castelló de la Plana, aleshores el treballador de la taquilla li va dir que parlés en castellà. Encarna li respongué que tenia el seu dret d’expressar-se en valencià ja que és una llengua cooficial, el treballador li va dir que no l’atendria si ella parlava en valencià. Llavors la usuària digué que si no podia parlar la seua llengua, posaria una reclamació i avisaria la seua/el seu cap. Seguidament, el treballador va rectificar i la va atendre. (Plataforma per la Llengua)
  7. El centre hospitalari públic Mare de Déu del Lliris d’Alcoi entrega a les famílies dels nounats i de les nounades una carta i la cartilla de Salut infantil en castellà per defecte. Si les famílies volen rebre-les en valencià han de fer la gestió per canviar-ne la llengua. Aquest fet discrimina clarament el valencià. (Escola Valenciana)

Per tal de recalçar el nostre propòsit de redreçar la seua davallada, entre altres coses fent espirar un absentisme interior nefast, i anar evitant la consumació d’un anihilament total de la nostra llengua, perquè es converteixca en una figureta per a damunt de la còmoda, a la qual només podrem adreçar-li oracions, trobe que l’Ajuntament de València ens suggereix, ens recorda alguns consells a mode de proposta per a aquest any 2021, tot considerant de la meua banda, que al fòrum on m’adreçe, és un grup ben conscienciat amb la llengua i el País, però com que no està de sobres, heu-les ací:

  • Inicia les converses en valencià.
  • Mantén la llengua sempre que pugues.
  • Implicat en iniciatives per la llengua.
  • Segueix mitjans de comunicació en valencià.
  • Consumeix cultura en valencià, música, llibres...).
  • Usa el valencià en les xarxes socials.
  • Ajuda algú a aprendre valencià.
  • Coneix els drets lingüístics i difonlos.

Respecte de “Coneix els drets lingüístics”, vos recomane, si em permeteu, i no la teniu i la voleu: “GUIA PRÀCTICA DE DRETS LINGÜISTICS AL PAÍS VALENCIÀ” d’Alfons i Francesc Esteve. Editat per ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ.

Adéu-siau amb Marc Granell -com sabeu aquest 9 ‘Octubre fou guardonat amb el Premi de les Lletres de la Generalitat Valenciana-, al seu llibre Poesia Completa 1976-2016 editat per la Institució Alfons el Magnànim, el qual ens fa reflexionar i esperonar al seu poema “MEDITACIÓ A LA VORA D’UN TEMPS” amb una citació prèvia de Pere Gomila ... “i em sent prou fart d’esperar l’hora nova”; escriu:

“Començaria per dir-vos, simplement, bon dia si no fos que el poema, diuen, mai no pot ser un florir de llambordes. Amagatalls invictes ens vigilen. Conservar la decència per uns quants anys més, sols, segles no, o segles. Morir esperant és morir d’una mort com qualsevol altra”.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací