A Castelló, on fem cultura popular?

Historiador i membre del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló de la Plana

Entenem cultura popular com les manifestacions artístiques que crea o consumeix les classes més baixes. En l’actualitat s’identifica amb una cultura de masses que es difon en els mitjans mass media. Ací ens interessa el primer contingut per analitzar la situació actual.

Si tirem la vista enrere a la Segona República en la ciutat de Castelló, al igual que en la resta de l’Estat, s’obriran nous espais culturals i ampliant els llocs de socialització com els ateneus. Els ateneus són centres socials de diferents classes socials i expressió de les agrupacions col·lectives pel lleure i la formació. Així trobem l’Ateneu Racionalista que difon l’ideari anarquista i entre els partits polítics l’Ateneu Radical, de caire dretà, i l’Ateneu Republicà. En els Ateneus obrers es realitzen xerrades, excursions, teatres...i sobre tot s’educava a una població majoritàriament analfabeta. També la cultura popular es desenvolupa al carrer, el Pinar, en teatres, partits i al Centre Obrer on es concentra l’activitat obrera de la ciutat.

La dictadura eliminarà els espais per la cultura popular per una cultura falangista imposta per la força. Els centres socials (polítics, sindicals i socials) seran tancats per una cultura censurada i vigilada pels poders civils i eclesiàstics. Les associacions culturals permeses pel franquisme permeten expressar una cultura flokloritzada (sobre tot en la música i la dansa) sense les arrels de llibertat necessàries.

Al final de la dictadura creixen les associacions de veïns que permeten empentar el moviment social i promoure activitats culturals.

La dreta en el govern municipal va continuar amb la vessant folklòrica franquista de la cultura. El ‘govern del canvi’ amb el PSOE, Compromís i Podem ha ampliat l’oferta cultural de la ciutat i la visió miop del PP. A la vegada l’oferta d’espais per fer cultura popular ha estat igual que en les anteriors legislatures, inclús ara pitjor amb l’enderrocament de la Casa de la Cultura. Per empentar una ciutadania crítica i formada cal una infraestructura als barris per fer música, dansa, teatre, exposicions, ball…

L’herència cultural de la Segona República va ser dinamitada per la dictadura. I, en democràcia, les classes populars necessitem espais públics per fer cultura sense mercantilització.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací