L'hora que veus és l'hora que vius 4

(Experiment amb oposicions i comparacions)

“Tonight our bed is cold

I'm lost in the darkness of our love

God have mercy on the man

Who doubts what he's sure of”

Bruce Springsteen

Dedicat als que es dediquen a les vinyes i al vi

Quarta part

Eixa nit van fer l'amor, però a ella li va resultar massa fred, poc original. El marit, un bon amant en el passat, va anar al gra fins que, en finalitzar, no va tardar gens a clapar. Mentre dormia com un tronc, per la ment d'ella transcorrien les imatges de París entre les quals destacava la figura d'un home que per casualitat havia conegut en un hotel, i que havia rebutjat. Li’n va saber greu. Amb total franquesa, era evident que se sentia incapaç de desxifrar si era inseguretat, comoditat o fidelitat al marit. O tot plegat. No li n’havia parlat, el més probable era que ell li digués que a quin sant li venia al cap tanta raresa. No cal ni dir-ho, ell no li hauria preguntat sobre les últimes modes en roba, pel·lícules, perfums, fins i tot si havia estat amb homes durant l’estada a París. Ben mirat, serviria d’alguna cosa contar-li-ho? De res. ‘És una estupidesa parlar-ne, no diré que no, però...’, es deia mentre alguna cosa li voltava pel cap. ‘A què ve, això, ara!’, prou que sabia ella que li diria alguna cosa així. Ara per ara, l’aterria la manca de comunicació entre els dos i temia ser una mosca atrapada en una teranyina. I no li era igual, ni es podia permetre no preocupar-se’n i deixar-ho córrer.

Per tant, desitjava fantasiejar amb algú més jove de cabells llargs; es va imaginar que ell i ella corrien nus agafats de la mà pel bosc fins que ensopegaren i caigueren, en eixos instants el jove va posar la seua llarga cabellera perquè la pell d'ella hi llisqués i no es fes cap arrapada amb bastons; de seguida la va cobrir amb roba i amb el seu cos per protegir-la del fred i dels animals. Tot i que no li havia donat cap poció, ella es va adormir als seus braços, que van fer de jaç alhora que els ocells els amanyagaven en els arbres i canviaven els vents perquè foren càlids. A ella li calia quelcom que la sacsejara.

L'endemà matí, la van despertar els raigs de sol dels finestrals de l'habitació que donaven a uns jardins i que li permetien veure les vinyes a la distància; distingia les màquines que treballaven, i en un turó el Toyota Land Cruiser del marit qui supervisava la feina de cada racó de les terres.

La ment d’ella se centrava en el fet que havia desaprofitat l'oportunitat d’aquell home de París. No volia fer-li cap mal al marit, però no podia esperar a fer-se més major sense aprofitar al màxim els anys que li quedaven. Havia d’arriscar en tots els sentits. Havia de viure el present, sense considerar-se una egoista. Tot i la dificultat vivint en un mas, volia aprofitar les hores per a buscar un amant. Tot rodó com la lluna plena. Es va relaxar de manera còmoda

Continuarà…

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací