L’ Alqueria del Moro ha estat rehabilitada

L’any 2000 una entitat ciutadana es dirigí al Consell Valencià de Cultura demanant una actuació davant la situació en què es trobaven al barri de Benicalap de València els següents immobles: les Alqueries del Moro la de la Torre, així com el Casino del Americà. Amb l’encàrrec d’ informar sobre els citats edificis, vaig visitar el lloc juntament amb Carme Morenilla. La situació era lamentable, la zona afectada es trobava entre el Palau de Congressos i el nucli de Benicalap, s’ havien produït alguns assentaments irregulars, i els tres edificis estaven en un procés de degradació. Tal com es veia, calia fer alguna actuació o allò anava a convertir-se en solars per noves edificacions. No poguérem entrar a les alqueries ni al conegut com Casino de l'Americà, i ens limitarem a informar sobre els valors arquitectònics i històrics visibles. En el cas de les dos alqueries, consultarem els antecedents, remarcant que la coneguda com Alqueria del Moro era de factura gòtica del segle XIV i que, segons l’expert Miquel del Rei, era la més representativa que hi restava.

Doncs, aquests dies he tornat, tot i sabent que l’Alqueria del Moro ha estat objecte d’una rehabilitació per part del Ajuntament de València, i que segons sembla va ser la seu del Consell de l’Horta, entitat prevista per gestionat el Pla Especial de Protecció del rellevant patrimonial que és el conjunt de l’Horta. He d'afegir que al nostre informe, que fou aprovat pel Ple del CVC, ja apuntàvem que la recuperació d’ aquest edifici havia de contemplar un ús relacionat amb l’horta. El cas és que ara, en aquesta visita he comprovat la seua gran bellesa. No he pogut entrar, però la façana és esplèndida. Els altres dos  edificis, però, encara estan en situació de ruïna. Segons algunes noticies, la recuperació del Casino del Americà està en fase de projecte pendent i és propietat pública. No és el eixe el cas de l’Alqueria de Torre, la qual es de titularitat privada, i és cert que té un valor patrimonial inferior a l’altra. Així i tot, al meu parer, tot el conjunt podria formar un espai de gran significació.

Al cap i casal resten algunes alqueries i darrerament s’ ha fet un esforç, com hem vist al cas de l’Alqueria del Moro i la de Barrinto (del segle XIV a Marxalenes), però no podem ignorar els problemes de finançament existents, i més amb la pandèmia. Així tot, tenim encara una història que es fa present amb les construccions esmentades, les quals podrien ser elements útils des de diversos usos i, alhora, instruments de consciència col·lectiva. Així doncs, satisfet del que s’ha fet i a l’espera que ampliem el ventall i continuem recuperant patrimoni.

 

Només amb el teu suport tindrem viabilitat i independència financera. Amb una aportació de 150€ a la fundació Jordi de Sant Jordi podries recuperar fins al 100% de l'import.

Impulsem Nosaltres La Veu, recuperem Diari La Veu!

Fes-te agermanada ací