Boira XXIV (a)

Catedràtic de Llengua Valenciana i Literatura (2009), Doctor en Filologia (Teoria dels Llenguatges, UV, 1996), Llicenciat en Filologia Hispànica (UNED, 1991), Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 1997). Publicacions a IDEE, Discurso, Signa, Gramaycal, Tropelías, L'Arc, i el llibre Cifesa, mite i modernitat (els anys de la República), Eixam, 2000.

I L’humà

Les millores tecnològiques en les nostres vides ens han dut, de vegades, a perdre el sentit del clar del bosc heideggerià, i a oblidar la relació indefugible entre l’ésser i l’ens, qui l’habita i qui li va a l’encalç, i així hem estat capaços d’ignorar el que som en nom de l’estat de separació de la natura, la tècnica, i actuar al marge de la més mínima de les condicions humanes, arribar a menysprear la pietat en el dolor. Qui així haja decidit comportar-se, pot estar tranquil perquè ha transcendit llur condició humana.

II La setmana dels barbuts

Ara el jorn s’acreix imperceptiblement cada dia que passa, no tan poc que un ull observador no ho detecte, però tampoc tant que algun dia no semble ocórrer just el contrari, si el dia és brúfol, per exemple, o si les temperatures davallen tant que l’ull es clou i deixa filtrar-se menys llum de la real, actuant així com un obturador, realitzant una disminució d’allò que, realment, va en augment, però és que passada la setmana dels barbuts, entre San Antoni Abat i San Vicent Màrtir, i arribats que som a les envistes de la quaresma, soterrada la sardina, que enguany serà avançat febrer, l’evidència de la primavera és notòria.

III Reencontre

Et trobes amb un antic alumne fora del lloc habitual, la casa comuna del centre, a les portes d’un altre centre comú, la universitat, i els papers es desplacen un xic, que ja no eres el professor, però segueixes sent el major; no li podries aportar ja cap cosa al seu currículum, però és evident que de la resta del món encara en saps molt més; t’has fet més gran, i això ho denota que ells encara són més joves que abans, en què encara estaven fent-se; es feu les salutacions cordials de rigor, però poca cosa més es pot afegir a la conversa; t’alegres d’haver-te’l trobat i penses que en el seu camí manta vegades t’esmentaran, perquè és de llengua que els vares servir.

IV Contrastos

El fred continua, encara que aquí a la capital del Baix Vinalopó, com a la de l’Alacantí, tot, en qüestió d’extrems provinents del nord, es tempera considerablement. Altra cosa és la influència del sud que aquí, en arribar, s’excedeix en tot, i és quan la calima es torna insuportable i el vent càlid de xaloc, que a Alacant encara és respirable, a Elx esdevé foguerons que s’endinsen tràquea avall i ofeguen els pulmons irremeiablement d’una sensació cendrosa que impedeix respirar, la mateixa que tindrien accentuada els habitants o els animals d’una pluja fina d’un volcà.

V La llar

Sopar de fred, sense ous, a casa, les alternatives s’escurcen i hom s’espaordeix de constatar com de primes resulten les opcions, però en el cas de Gràcia això no és més que un al·licient, i tot d’una s’organitza una pizza o un entrepà d’espàrrecs i albergínia, amb fons de tomaca i formatge fos, per acompanyar un salmó fumat o un embotit ibèric, amb canonges de contrast, i la felicitat torna a casa, i jo em puc asseure a escoltar els titulars del dia o a escriure dues bajanades, o si el temps encara m’ho permet, a seguir la lectura corresponent una estona més, que ara ocupa Guerra i Pau, en els primers compassos.

VI 8..02.2012

Avui fa cinquanta-dos anys que una dona anomenada Encarna Giner Grau, ma mare, em va parir en una casa del passeig de Tavernes, l’orxateria, un febrer gelat, dels d’aleshores, en un poble que lentament eixia de la fam i la fosca de la postguerra, i me la imagine plorosa de felicitat i somrient de perplexitat del fet, sempre excepcional, d’haver tingut un altre fill (que no era xica), que li endolciria l’avenir amb la seua cara d’espantada, orelles fines i cametes de canut. Fou feliç, aquell dia, segur, ma mare.

VII Altres febrers

Dia de San Valentí, malgrat que l’església el va desplaçar del santoral pels pares que formaren part en la fundació d’Europa, però aquell que casava un temps parelles amb problemes, continuava sent l’escollit pels grans magatzems i les ofertes de darrera hora dels hotels amb encant; i el fred que encara no vol acomiadar-se del tot, sobretot les nits a la serra, amb mínimes que han fregat els deu sota zero aquests dies; i la feina que duu el camí de convertir-se en una prolongació de les excursions per la mola dels Ibers d’Agres, la crisi per testimoni, que va in crescendo, amb suavitat però sense defallir gens ni mica, insistint a fer-se amb Grècia, Portugal, Itàlia, Espanya...

 

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací