Vendre el que no es posseeix. Una hipòtesi

El venedor a curt de títols de propietat d’accions i bons ha necessitat, per a operar, que històricament s’hagen produït dues alteracions conceptuals en forma de regles: (A) els títols que es reben en préstec i els que s’entreguen en retorn es consideren equivalents malgrat que el seu valor en preu de mercat no siga el mateix, i (B) el prestatari de títols gaudeix de les facultats de propietari. La combinació d’aquestes dues normes possibiliten que el venedor a curt, si encerta la seua predicció baixista, obtinga beneficis actuant (i a l’anterior article posí un símil) com si pren en préstec cartons d’ous L, els ven, i a l’hora de tornar-los compra cartons d’ous S, més barats, per a fer l’entrega.

Sospitant que la primera mutació afecta a la significació del terme “equivalent”, he buscat, sense èxit, en la de la web de la Comisión Nacional del Mercado de Valores. A la fi m’he topat amb un document formatiu de la Borsa de Madrid sobre el préstec de valors que consta de sis PDF. En el primer (tercer paràgraf) es diu De acuerdo con la legislación española y de conformidad a la normativa comunitaria, la titularidad plena sobre los valores “prestados” corresponde al tomador, cuya obligación consiste en la devolución de “títulos equivalentes(1). El sisé document de la sèrie es dedica a respondre preguntes freqüents i en la nº 4 diu El tomador está obligado a devolver “títulos equivalentes”, es decir, correspondientes a la misma emisión de títulos (mismo Número Internacional de Identificación de Títulos, ISIN), on el tomador és el prestatari.

L’accepció etimològica “del mateix valor”, o “d’igualtat”, quan de comparar quantitats es tracta, s’ha perdut. Les fraccions equivalents representen el mateix nombre malgrat tindre diferent numerador i denominador, les figures equivalents tenen la mateixa extensió amb diferent forma, però els títols equivalents poden representar quantitats diferents. Seguint amb el símil dels cartons d’ous, i d’acord amb la definició de la Borsa de Madrid, els cartons S, M, L, o XL serien equivalents si són originaris de la mateixa granja.

Defenent que la definició de la Borsa de Madrid és coherent amb la noció d’equivalència quantitativa, podríem apel·lar a què els títols de la mateixa emissió tenen el mateix valor nominal. Seria, però, una defensa tramposa, ja que, en el cas d’accions, per exemple, el nominal solament és el valor de cada una d’elles en el moment de l’emissió (capital social dividit entre el nombre d’accions), no afegeix res, pel que ens ocupa, que no aporte el nombre d’identificació ISIN, i no repercuteix en els drets dels accionistes, que depenen de la proporció d’accions que tinguen i no del valor absolut del nominal.

A partir de l’emissió, la cotització dels títols (el preu de mercat) experimenta variacions, i el propietari corre el risc de veure minvada la qualitat de la seua propietat mesurada en diners. El venedor a curt del primer paràgraf també s’arrisca, ja que si no encerta i els títols apugen, quan haja de tornar els cartons d’ous (continuant amb el símil) potser solament hi ha de la categoria XL, més cars, en el mercat. Ambdós, el propietari de títols i el venedor a curt, que els ampra, s’arrisquen, tanmateix hi ha mutacions conceptuals al servei del segon. Ja hem parlat de l’alteració de la noció “equivalent”. Ens fixarem ara en la curiosa norma que permet al venedor a curt vendre quelcom que no té per compra, herència o donació, sinó per préstec. Com s’arribà a eixa regla?

Una hipòtesi plausible és: la transferència de titularitat al prestatari, en el préstec de valors, incloent-hi la facultat de vendre’ls, nasqué dels intents de les autoritats reguladores de convertir en coberta la venda a curt descoberta. En aquest darrer tipus de venda el baixista signa un contracte a termini amb un comprador, comprometent-se a vendre-li accions o bons a un preu determinat en una data futura, títols que no posseeix, ni tan sols en préstec, però que espera comprar a un preu més baix que el que fixa el contracte, quan arribe el moment de l’entrega.

Cobrir la venda a curt implica prendre mesures per assegurar-se que el venedor acomplirà el contracte i entregarà els títols que es compromet a vendre. Eixa intenció s’entreveu en forma de pautes preventives en el Reglament 236/2012 de la UE. Als articles 12/13, sobre la restricció de la venda a curt descoberta, es regula que el venedor a curt ha de tindre els títols en préstec, com vaig citar a l’anterior peça, però també s’admet que tinga un acord per a rebre els títols en préstec, o un pacte amb un tercer (entenc que un operador autoritzat) que confirme les expectatives raonables de què l’entrega podrà fer-se en la data acordada.

Des dels seus inicis la venda a curt descoberta ha estat sovint combatuda per les autoritats reguladores a causa de llurs propietats desestabilitzadores. I no solament per les possibilitats d’incompliment del venedor, també perquè augmenta fictíciament l’oferta de títols en el mercat durant la vida del contracte a termini i pot obrir vies per influir, a la baixa, la cotització dels títols reals. Tanmateix, històricament, l’èxit dels reguladors és qüestionable, ja que solament actuen en el mercat borsari, sent així que, des del començament de l’activitat borsària, un mercat extraborsari, consentit, també sol operar al marge de les regulacions.

A més, al llarg del temps, la regulació i la vigilància dels mercats de valors, que solen endurir-se després de davallades o cracs, on la venda a curt sovint ha exercit el seu paper, es tornen a relaxar, passat el temps, sota les pressions de la jerarquia financera. Per estudiar el tema se m’acut viatjar als orígens. Ens veurem a l’Amsterdam del segle XVII.

(1) En els articles 12 i 13 del Reglament 236/2012 de la UE s’usa l’expressió de la mateixa categoria, sembla que amb el significat d’equivalents, en el document de la Borsa de Madrid.

 

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací