Democràcia, sí, però..

Les paraules del Vicepresident del govern espanyol, pronunciades a un míting electoral a Catalunya durant la passada campanya, provocaren un gran rebombori, aquest personatge de la vida pública no és sant de la meua devoció, però, la reacció provocada ha estat clarament desproporcionada. La vella guàrdia del partit que ens governa,més tota la dreta, i gran part de tertulians i comentares, van demanar una volta més l’eixida del govern de Iglesias. Finalment, la polèmica s’ha tancat amb allò de que “en España tenemos una democràcia plena”.

Tal vegada l’estil o les formes han primat sobre la qüestió de fons, que no es altra que la de obrir un debat sobre el tipus de democràcia existent i sobre els seues mancances, el propi Vicepresident no ha volgut continuar el debat ni aprofundir en el tema, limitant-se a insistir en allò de que el nostre sistema seria millorable. Doncs, no està de més insistir en una línea crítica la democràcia existent a la que Daniel Innerariti qualifica de “ democràcia electoral”, la qual al seu parer deuria caminar cap “una democràcia més deliberativa que expressament representativa o participativa”(Una teoria de la democràcia compleja,governar en el siglo XXI. Galaxia 2020).

Quan s’afirma, com ve fent-se per les majories dominants, que la democràcia a Espanya és plena que és vol dir? Què ha arribat al cim de la seua construcció? Molta gent qualificada ve apuntat que tenim rellevants llacunes i insuficiències, igualment, una part de la ciutadania considerem que alguns dels fets dels darrers temps evidencien anomalies, que, aleshores estem lluny d’assolir quotes de tolerància que ja existeixen en altres territoris. Tanmateix, un conflicte com el que s’ ha produït amb ocasió el procés i la reacció repressiva del estat, evidencia com parlar de democràcia plena o normalitat no es real; i que dir de neofranquisme després de quaranta anys de dictadura?

La filosofa Maria Zambrano al seu llibre “Persona y democracia” apuntava com trets d’una autentica democràcia: l’alliberament i dissolució de tot autoritarisme, el reconeixement de totes les diversitats,la participació de tots/tes en quant a persona,acceptant les diferencies. Aquestes idees impliquen un procés ampliació de drets i la articulació de majories i minories, entre elles les nacionals, basada en el respecte. Línees a dalt he esmentat el recent llibre de Daniel Inneratity el qual entra de ple en la problemàtica existent tant a Espanya com altres democràcies, que també es consideren plenes, afrontant nous reptes cap una democràcia transnacional, intergeneracional, paritària i ecològica. Al seu parer cal completar allò que és a hores d’ara sols“una reduïda democràcia electoral”.

Deixem els qualificatius, l’esquerra aspira per vocació a transformar, el debat no es pot tancar puix vulguen o no les idees estan damunt la taula. 

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací