La companyia neerlandesa de les Índies Orientals

El primer mercat d’accions, un esdeveniment que podem considerar entre els fets fundadors del capitalisme, està lligat a la ciutat d’Amsterdam i, especialment, a la creació de la primera empresa que emeté una oferta pública d’accions amb intencions d’estendre llur activitat en el temps: la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC per les sigles en neerlandés). Es formà en 1602 aprofundint en els procediments de diverses companyies que havien funcionat fins aleshores, societats per participacions que es constituïen per a un sol viatge comercial, al termini del qual els socis es repartien beneficis (si tot havia anat bé). Els vaixells també es venien i podien servir en una altra societat. A més de ser més menudes i efímeres, tampoc les participacions dels socis d’aquelles antigues companyies podien denominar-se “accions”, ja que no eren objecte de comerç lliure. La VOC fou la primera societat anònima: constituïda per emissió pública d’accions, aquestes començaren a negociar-se lliurement en el mercat.

La VOC es fundà per concessió del govern de la República dels Països Baixos emancipada de l’ocupació espanyola en 1581. Se li concedia durant 21 anys el monopoli del comerç més enllà del cap de Bona Esperança i de l’estret de Magallanes, les dues vies de l’època per a arribar a l’Extrem Orient. Per tal de captar accionistes combatent els dubtes que pogueren tindre sobre l’encert d’invertir a llarg termini, es disposava que al cap de 10 anys (en 1612) hi hauria un balanç de situació i els accionistes que ho volguessen podrien eixir-se’n recuperant la inversió. A més, abans d’obrir l’emissió, els directors cregueren que 10 anys també eren un llarg temps que podria retreure inversors, i afegiren una norma en el llibre de registre d’accions: podien ser transferides en qualsevol moment. Comprador i venedor devien presentar-se en les oficines de la companyia, on el comptable registraria la transmissió que dos directors certificarien amb la seua signatura. I més encara, es podia comprar l’acció a crèdit, i pagar-la en diversos terminis.

Així doncs, un accionista podia esperar dividends d’acord amb la seua proporció accionarial, o vendre accions a preu d’un mercat on començà a regir la llei d’oferta-demanda. Hui en dia les accions tenen un tamany fix (per exemple el nominal de l’acció d’Inditex és 0,15 € i la de Gas Natural, 1€), i la cotització s’expressa en euros (al voltant de 27€ i 15€, respectivament, en aquests dies). En la VOC no hi havia un tamany estàndard d’acció, i el preu de mercat s’expressava amb un índex que representava, en tant per cent, la relació entre la cotització i el valor nominal que figurava en el llibre de registres, sent l’índex 100 el corresponent a un preu igual al nominal. Per exemple, si el preu d’una transacció era 130, per una acció registrada amb un nominal de 3000 florins hi hauria de pagar-se 3900 florins (3000 x 1,3).

L’accionista no tenia un document que es pogués denominar “acció”, i alguns documents de col·leccionista que s’han conservat amb eixe nom en realitat són rebuts del pagament d’accions a terminis. Oficialment la propietat accionarial dels accionistes la certificava el saldo del seu compte en els llibres de registre d’accions de la VOC. No hi havia Junta General d’accionistes ni dret a vot, però sí moltes dificultats d’obtindre informació de l’estat de la companyia. Com s’ha dit a dalt, el propòsit de permanència de la VOC era una de les novetats i, de fet, malgrat que ningú ho hagués pensat, la companyia durà dos segles.

Respecte dels dividends, segons els estatuts, haurien de repartir-se sempre que la companyia ingressés béns pel valor del 5% del capital inicial. Com era esperable, els primers anys es reinvertien els beneficis per a créixer i, incomplint la regla del 5%, fins a 1610 no hi hagué repartiment. Aquells que confiaven que els primers dividends els ajudaren en el pagament dels terminis de llur acció, i tenien problemes de liquiditat, començaren a negociar la venda de llur acció. Aquest fet, junt amb una incipient activitat especuladora feu que amb poc de temps es creés un mercat d’accions fora de les oficines de la VOC, malgrat que per a fer efectives les transmissions devien anar-hi. Els negociants d’accions es trobaven en els espais on també ho feien els comerciants d’altres mercaderies (sovint eren els mateixos), i sols amb el temps tingueren un espai exclusiu, la borsa.

M’ha sorprés com de ràpidament s’inventaren les bases de la majoria d’instruments financers que s’usen en el capitalisme de hui en dia. Amb el temps i els avenços tecnològics han experimentat actualitzacions i desenvolupaments, però al mercat d’accions del segle XVII ja funcionaven, a més de la compravenda al comptat, els acords de venda i recompra, o l’apalancament (bàsicament invertir endeutant-se), i s’havien creat instruments que hui anomenen derivats, i que permetien fer negocis al mercat d’accions sense haver, necessàriament, de comprar o vendre-les realment, ni d’anar a les oficines de la VOC. I així, ja s’usaven contractes a termini (futurs), opcions, i contractes per diferència.

Al sud de l’estret de Magallanes, la següent via per a transitar de l’Atlàntic al Pacífic és un estret que du el nom d’un dels directors-fundadors de la VOC, Isaac Le Maire. Enemistat amb els seus antics companys directors per qüestions de diners, i amb les seues accions bloquejades mentre durassen els litigis, Le Maire tractà de rivalitzar amb la VOC i fundà una altra companyia per a comerciar amb l’Orient sortejant el monopoli de la VOC per la ruta de l’estret de Magallanes. El seu fill major dirigí una expedició en què entre altres descobriments trobà el pas Le Maire en 1616. Le Maire també descobrí que podia guanyar diners i comprometre als antics companys jugant com a baixista i liderant la primera operació de venda a curt descoberta de la història, que analitzarem un altre dia.

Entre altra bibliografia he usat:

-Lodewijk Petram, The World’s First Stock Exchange(New York: Columbia University Press 2014)

-Confusión de confusiones, José de la Vega, 1688 [versió comentada perRicardo A. Fornero, Universidad Nacional de Cuyo (Mendoza, Argentina, 2013]

 

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací