El naixement dels derivats financers

El comerç d’accions es desenvolupà, en principi, fent ús dels mètodes usuals del comerç en general. Un instrument ja conegut en molts països, i també a l’Amsterdam de principi de segle XVII [seu principal de la Companya Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC)], era el contracte a termini (o a futur) que es feia servir principalment en l’agricultura, i pel qual, llaurador i comerciant asseguraven el preu de la futura collita.

Ací al nostre país, podríem descriure com “a termini” un contracte tradicional del comerç de la taronja que s’anomena “a arroves”. Quan va acostant-se la temporada de collita, a partir d’agost, comprador i conreador acorden un preu per arrova que s’executa quan es cull i es pesa la fruita. Actualment, i amb circumstàncies (que excedeixen el propòsit d’aquest article) desfavoridores de l’oferta enfront de la demanda, els conreadors sofreixen riscos d’incompliment, o potser pressions dels comerciants per a refer el contracte “a arroves” a la baixa. La present situació de feblesa del llaurador front al comerciant explica el desús d’un altre tipus de contracte tradicional, la compravenda “a ull”, pel qual s’acordava tant el preu com les arroves, després que comprador i conreador alfarrassessen la collita. El comerciant pagava de seguida l’acordat ”a ull” i assolia la responsabilitat i els riscos d’una collita de la qual ja era propietari.

Tornem, però a l’Amsterdam de fa quatre segles. Ben aviat el contracte a futur començà a usar-se en el negoci d’accions, i els negociants li descobriren noves propietats. Ja apuntí a l’article anterior que les accions de la VOC no tenien un tamany estàndard i que el preu de mercat s’expressava amb un índex. 100, el de partida, corresponia al valor nominal. Lodewijk Petram apunta, en The world’s first stock exchange, que en 1605 les accions es venien a 105 (per una acció de 3000 fl, es pagaven 3000 x 1,05= 3150 fl). També documenta que en desembre de 1608 el preu era 130 al comptat però 140 en els contractes a termini d’un any, ja que els venedors augmentaven el preu a termini amb un percentatge similar a l’interés en el préstec de diners de l’època (7,5% segons l’investigador holandés), com si es tractés d’una venda amb ajornament del pagament.

La justificació d’aquest interés, diu Lodewijk Petram, era la consideració de què el comprador, ja havia adquirit drets econòmics sobre l’acció. Sent cert, però que el comprador es beneficiaria si l’acció apujava, també ho és el contrari, els dos signataris del contracte sabien que les variacions els podien afavorir o desfavorir. I el concepte “venda a pagament ajornat” significa que s’entrega el bé i s’ajorna el pagament, quelcom diferent del contracte a termini. Com veiem, s’entrava en un terreny de clarobscurs.

Petram també documenta un contracte d’octubre de 1608, quan el preu de mercat era 130. Un comprador C es compromet a comprar, en un any i al preu de 145, una acció de 3000 fl registrada en els llibres de la VOC a nom del venedor V (l’increment és l’11,5%, bastant superior al 7,5%). Al venciment, el preu de mercat en els rogles de negociació havia baixat a 126. C i V acordaren liquidar el contracte sense transmetre’s l’acció. Ho feren així: C, que havia de comprar a 145 segons contracte, pagà a V (que mantingué l’acció) la diferència amb 126, el 19% de 3000 fl = 570 fl. Aquest tipus de liquidació per diferència seria estrany si el bé fos una collita de taronges, per exemple, perquè el conreador hauria de quedar-se amb la collita al venciment, una collita que podria fer-se malbé mentre, apuradament, busca un nou comprador.

Potser C i V solament estaven travessant i mai no havien tingut intenció de transmetre’s l’acció? Independentment de si en aquest cas hi havia o no eixa intenció, l’important és que, fent un pas més, els comerciants d’accions s’adonaren que no sols podien liquidar un contracte a termini sense transmetre’s l’acció, tampoc necessitaven posseir-la. Sols calia fixar un preu i una data, i assabentar-se del preu al venciment. El perdedor de la travessa compensaria al guanyador per la diferència. En el cas anterior el preu de mercat era menor que el de contracte i perdé el comprador C. Si el preu hagués apujat a 150, V que acordà vendre a 145, seria el perdedor, i pagaria a C la diferència, el 5% de 3000 fl = 150 fl.

Havien nascut els derivats financers, i el primer d’ells sembla que fou l’antecedent de l’actualment popular contracte per diferència (CFD), on el subscriptor aposta a què apuja o abaixa el preu de multitud de productes sense adquirir-los. El producte, del que deriva la valoració del CFD, pot consistir en accions, divises o matèries primeres. També pot ser un índex borsari com l’IBeX35, un nombre, quelcom que no és un producte de compravenda, aleshores la variació d’1 punt de l’IBX35 es valora amb 1 euro en el negoci dels CFDs. No es fixa data ni preu de venciment, i el seguiment de l’evolució de preus o índex és continu, permetent-se al subscriptor triar quan tancar l’operació. La travessa consisteix o bé a posar-se en posició de venedor que ven a preu de mercat en el moment de subscriure el contracte (si abaixa té guanys), o bé de comprador que compra a preu del moment de la subscripció (si apuja té guanys).

El món dels mercats borsaris i extra-borsaris és tremendament extens i complex, i hui en dia solament en productes derivats es pot fer un llistat que sobrepassa folgadament els 100. No és objectiu d’aquesta sèrie, circumscrita a les idees directrius, enredar-se en els detalls d’aquesta enorme complexitat, mentre no aporten quelcom substancial a la comprensió dels principis. Voldria, però destacar de nou una desmesura que ja apuntí en el tercer article de la sèrie: “Els diners. Preguntes rellevants”.

En l’Amsterdam de fa 400 anys el predecessor de l’actual CFD fou el primer derivat de la història i potser jugà també un paper durant la primera operació de venda a curt descoberta, que vaig citar a la fi del darrer article.

 

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací