L'hora que veus és l'hora que vius 5

(Experiment amb oposicions i comparacions)

“Tonight our bed is cold

I'm lost in the darkness of our love

God have mercy on the man

Who doubts what he's sure of”

Bruce Springsteen


Dedicat als que es dediquen a les vinyes i al vi

Cinquena part

Ell treballava a uns quilòmetres de casa on dirigia la verema. Prompte, sobre la terra dels bancals, sols quedarien les petjades de les rodes de les màquines, pàmpols escampats, raspes i algun raïm en els ceps, i cabrerots per més avant. En qualsevol moment, la tardor aniria entrant i donant una ambientació de melangia a les vinyes, a les cases, als cellers.

Al cap de la setmana de treball, els diumenges al matí, el marit sortia a caçar amb amics, i d’altres caçadors més o menys coneguts. Portaven escopetes que Déu sap el que costarien i gossos llebrers. Cercaven llebres, que corrien pels camps i que s'amagaven en caus, també perseguien perdius i tords pels camps i pels barrancs. Trepitjaven escenaris que, tot i ser els mateixos de la feina diària, cobraven un sentit diferent: de pur entreteniment. Ningú no es deturava a mirar vinyes ni classes de raïm ni si s’havia de llaurar o podar d’una manera o de l’altra. Acabada la jornada, els caçadors torraven alguns animals d’una part de la caça i feien un gran dinar i per beure vi dels cellers. Portaven a casa l’altra part de la caça. El marit era una persona prou mirada amb el menjar i el beure. Solia beure’s una o, a més estirar, dues copetes de vi negre al dia, igual que en dinars d’amics; això sí, el cafè que no li faltés. Tot plegat feia que no patira xacres greus que li impediren de treballar amb normalitat. Ni que tinguera gaire panxa la qual cosa li agradava molt a la dona.

A voltes, podria fer la sensació que tractava millor les vinyes i l'escopeta que a ella. Que en podria prescindir; una bogeria, només pensar-ho. Gens ni mica. Li calia la presència de la dona a casa on venia a representar el que l’home en els bancals, i els cellers. Als sopars de productors de raïm i de vi, on gairebé passava per imprescindible. També als viatges a França i al Regne Unit on ella representava l’empresa com a intermediària, relacions públiques perquè s’entenia parlant les llengües francesa i anglesa. Fins i tot amb l’afegit de la precisió dels seus tasts. No se sap d’on li havia aparegut aquest do tan magnífic.

Per contra, ella en tenia prou amb els diners de l’home, un cert tracte respectuós, a més de la llibertat que li permetia fer viatges a París. Li rodava pel cap la idea d'en qualsevol moment buscar-se un amant virtual. Cap destrellat i no li feia vergonya. D’ençà que va entrar a un web de contactes, no hi hagué menester d’àmplies explicacions del seu perfil, ja que la campaneta va sonar sense parar, senyal que hi havia homes que la sol·licitaven. Va rebutjar la majoria. Déu n’hi do, quin munt de ferralla, que estaven fets els homes que desitjaven contactar; semblava com fet a posta, va rumiar davant la pantalla. Tan selectiva en les compres de París, en les amistats, com amb els amants virtuals.

Continuarà…

 

Agermana't
Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací