De baixistes i regulacions

Dos articles enrere el presentí Isaac Le Maire codirector i cofundador de la Companyia Neerlandesa de les Índies Orientals (VOC) en 1602. Enemistat per qüestions de diners amb els altres directors, hagué de deixar la companyia en 1605, i emprengué una brega amb ells litigant als tribunals, tractant de competir en l’activitat comercial i organitzant una operació per a fer baixar la cotització de les accions. Com deia en aquella peça, en 1615 fundà la Companyia Australiana i organitzà l’expedició en què es descobrí l’estret que du el seu nom. Abans, però a partir de 1607 negocià amb el govern francés d’Enric IV, el primer Borbó del tron de França, per a col·laborar en la fundació d’una Companyia Francesa de les Índies Orientals, projecte abandonat quan Enric IV fou assassinat en 1610(1).

Quant al comerç d’accions, a principis de 1609 organitzà, amb altres 9 membres, una societat d’especuladors per actuar en comú coordinant-se en freqüents reunions, i que començà a operar en un moment de baixada en la cotització a conseqüència d’alguns revessos de la VOC. El mòbil dels socis de Le Maire era, en general, guanyar diners. Ell també estava interessat en els diners, sense dubte, però fou un dels comerciants més importants de l’època i cal veure les seues maniobres en el context de la brega empresarial que vaig exposar en la primera part de “De baixistes i enganys”. I així, Le Maire organitza el consorci al mateix temps que estava negociant amb el govern francés, interessat en perjudicar la VOC mentre impulsava el naixement d’una companya similar francesa, quelcom que no arribà a ocórrer com s’ha dit a dalt.

El baixista pot confiar amb la sort o bé analitzar racionalment les circumstàncies i preveure si la baixada ocorrerà, pot treure avantatge d’informació desconeguda per altres competidors, i també pot emprendre manejos per a influir que, efectivament, les accions abaixen com a ell li convé. Entre les maniobres de la societat de Le Maire estava la propagació de rumors sobre la mala marxa de la VOC i la magnificació de les notícies sobre els revessos. També feien servir l’augment de l’oferta d’accions a la venda per a fer davallar els preus, no solament per la simple mecànica de la llei oferta-demanda, també per l’efecte ramat que en aquell temps borsari inaugural ja començà a fer-se servir, tant en el sentit baixista com alcista.

El consorci baixista usà la venda descoberta (que aleshores es deia en blanc o en buit), venent més accions de les que posseïen amb contractes a futur, mentre influïen en les accions a la baixa per a comprar-les més barat quan devien fer l’entrega i satisfer el contracte. El que evitaven era passar-se per les oficines de la VOC on haguessen pogut operar amb accions registrades usant un mecanisme similar a l’actual en la venda a curt amb títols prestats. Tenien bons motius per a no fer-ho així: la venda en blanc permetia estalviar-se despeses de gestió, i més important, facilitava l’intent de mantindre la trama encoberta, quelcom necessari perquè triomfés.

La societat especuladora usà diverses tècniques pels seus propòsits(2) incloent els contractes liquidats per diferència que, en ser menys riscosos, permetien que un sol comerciant en subscrivís diversos, i també acordant compravendes entre ells mateixos(3), fent el paperot per incrementar l’atmosfera de venda favorable als interessos baixistes. Els directors de la VOC se n’assabentaren, i l’estiu de 1609 ho denunciaren als Estats d’Holanda (una de les set províncies unides de la República) i als Estats Generals, amb la petició que fos prohibida la venda en blanc i obligatori registrar la transmissió d’accions en la VOC en el termini d’un més des de la transacció.

Les peticions dels comerciants arribaren tot seguit oposant-se a les dels directors de la VOC. Argumentaven que la baixada de preus es devia a les dificultats de la companyia (que no hi faltaven) i a la mala gestió. També al·ludien que els directors peticionaven en defensa dels seus interessos personals com a grans accionistes, i que el control que tindrien del mercat d’accions, en cas d’aprovar-se l’obligació de registre, els donaria avantatges en benefici propi. Defenien la llibertat de comerç en els mateixos termes que en el blat o l’areng, amb què es negociaven contractes a futur abans de ser conreat o capturat, respectivament, considerant, pel que sembla, que també són vendes en blanc.

En febrer de 1610 els Estats Generals promulgaren un edicte atenent les peticions dels directors: quedava prohibida la venda descoberta d’accions. Dos mesos després l’edicte donà lloc al primer reglament que prohibia la venda d’accions inexistents en els llibres de registre, obligava a registrar les transmissions en el termini d’un mes, i arbitrava les multes per incompliment de la normativa. Els contractes a futur no estaven prohibits sempre que es fessen sobre accions existents. El pagament es podia ajornar conservant el venedor certs drets sobre les accions. La venda a curt també era admesa, sempre que no fos descoberta, i els corredors podien continuar venent accions preses en préstec. Unes regulacions, les de 1610, que recorden les de hui en dia.

Fou el primer estira-i-arronsa entre comerciants-financers i autoritats reguladores. Exemple de debats i tensions que continuen presents en els sistemes financers arreu del món. És ben simple: les relaxacions de regulació precedeixen les crisis o els cracs, i els pics de regulació els segueixen com a reacció. Paral·lelament, i començant ja en aquella Amsterdam fundacional, s'han permés i desenvolupat els mercats extraborsaris, que faciliten les operacions fora de (o amb menor) regulació, especialment en productes derivats que, ja sabem, permeten operar sense posseir ni adquirir els valors titulitzats sobre què s'opera.

(1) Aquesta companyia fou fundada anys després, en 1664, per Lluís XIV, net d’Enric IV.

(2) En el quart diàleg de “Confusión de Confusiones (1688), José de la Vega llista 12 martingales baixistes, alguna d’elles basada en el contracte d’opcions que s’inventà en la segona meitat del segle XVII.

(3) Pioneers of Financial Econòmics: Volum 1, Geoffrey Poitras ed. (2007).

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací