Xicoteta (in)justícia

Heretar sempre és trist. Significa que t’has quedat sense pares. Quan et toca mitja casa has d’alegrar-te, però el mal de cap de «qué fer?» no és gens agradable.

Decidim vendre-la. Ningú no ens paga el que val. Rebem una oferta de lloguer i... caem en el parany. L’empresa que signa el contracte farà un bon empastre.

Després de 15 mesos d’ús i abús ens tiren les claus a la cara. No han acabat el contracte, de renovació anual. Han omplit la casa amb més ocupants dels acordats. Han deixat una factura de llum de més de mil euros. No han pagat a hisenda l’IVA de les factures. Han trencat un parell de mobles i... no són capaços de disculpar-se i acordar liquidar els deutes.

Acudim a la «justícia» i acabem com Camot. La primara sentència diu que tenim raó, però amb un mes de lloguer tenim prou. Ni factures, ni IVA. Increïble! La segona sentència és pitjor. Ara diuen que, en no rebutjar les claus, hem acceptat la finalització del contracte. Que qué!

Continuar «lluitant» judicialment sembla una quixotà. Gastarem més diners i no traurem trellat. Decidim deixar-ho estar, però la cara de bobals no ens la lleva ningú.

Com en el poble tot se sap, ens queda la dignitat de poder dir ben alt que eixa empresa (li direm BlackHole) ens deu més de 2 mil euros i ens n’ha fet perdre 2 mil més.

Diuen que el karma sempre torna i, encara que no som religiosos, preguem!

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací