Boira XXIV (b)

Catedràtic de Llengua Valenciana i Literatura (2009), Doctor en Filologia (Teoria dels Llenguatges, UV, 1996), Llicenciat en Filologia Hispànica (UNED, 1991), Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 1997). Publicacions a IDEE, Discurso, Signa, Gramaycal, Tropelías, L'Arc, i el llibre Cifesa, mite i modernitat (els anys de la República), Eixam, 2000.

VIII Enyor

Pot ser ara el moment d’inaugurar els viatges de Consell, i enllaçar falles i pasqües amb el juny i l’estiu i la verema, si hom decidira d’abstraure’s de la casa de València una llarga temporada, que seria una opció si hi visqués, però li tinc enyor, de tan poc com la sovintege, de tantes coses com puc fer-hi, tranquil, abjurant de sortir al carrer i trepitjar deixalles de rancúnia, desficis de solitaris que han vist en el feixisme imperant una opció; per això prefereixo la llum que m’escalfa i el verd de les plantes, un bon llibre, un bon vi.

IX Tot Post

L’escriptura literària, no aquests ressons de la quotidianitat, és alguna cosa més que la serialització d’unes accions ben dibuixades i conté, a dir de Foucault, el seu ésser inoït però ben present, allò precisament que es manté irreductible, la follia que caracteritza les grans obres del segle XX, havent deixat en la llunyania els grans mestres del realisme, que tan insistentment ens volien mostrar el món, fins deixar-lo fet un erm ètic on pasturar les consciències, front a l’eclosió posterior d’opcions i colors, d’amagatalls i sorpreses incommensurables amb què inlassablement ens hem alimentat.

X Intimitat

Els terrats són, amb absoluta seguretat, els llocs més abandonats de les cases, de les finques col·lectives, segur, però també de les individuals. Hom no hi va si no és per alguna raó, i en canvi hom s’està al menjador o a la cuina, pel despatx o a la galeria, senzillament xafardejant una estona, deixant passar-la tranquil·lament, sense un objectiu definit, si més no, sovint. Són els grans desconeguts de les nostres vides, els espais que difícilment hom recorda quan canvia de casa, i en canvi també són els més misteriosos, els espais que més han actuat còmplices amb les nostres intimitats, al sol nus, a les nits d’estiu amb dutxa inclosa, el lleu retir a la invisibilitat momentània que les altures, on ningú no hi va, ens han concedit generosament.

XI Contacte

La serra asserena les tristeses i esmorteeix les angoixes, endolceix les pors, equilibra, al capdavall, les emocions poc desitjables, et fa una mica més feliç, ni que siga tangencialment i temporalment. La soledat és volguda i el silenci s’escau, amb les úniques excepcions que la natura ens serveix en safata. La serra és el lloc ideal per deixar anar els pensaments que la nit et duu, i contemplar els colors tan canviants que la variable atmosfera atorga a cada instant, i escoltar i odorar, lliure d’interferències, de sorolls maldestres, lliure de verins paralitzants.

XII Aire

El control de les emocions requereix, segur, un bon control sobre els aspectes físics del cos, i no únicament en aparença, sinó de bon de veres. Sentir-se bé i saber-te capaç d’aconseguir determinats objectius, amb una actitud de confiança. No es tracta de ser un atleta, que massa sovint endrecen calaixos de potència perquè no troben paraules amb què fer-ho, sinó senzillament encoratjar-te l’ànima per fer una mica d’exercici, de passeig, urbà o de serra, capbussar-te alguna vegada a la piscina rectilínia o a la cala turquesa i bracejar uns metres, generar endorfines cranials per una bona lectura, una bona música, una bona pel·lícula, una bona sessió de sexe...

XIII Constatació

Trenta anys són un cabàs d’anys en la vida d’un ser humà, i són els que han passat d’aquell 25 d’abril de 1982 a la plaça de bous de Castelló on el Joan Fuster va proclamar el famós ara o mai, que tant ens va acomboiar, que tanta il·lusió va generar. Ara, cinquanta anys després del seu testament polític, Nosaltres els valencians, encara estem a les beceroles com a poble, com a projecte, i ja no sé si mai ho arribarem a estar. Políticament estem erms de referents constituents i només som ressò de baixa qualitat d’allò que es cou contra nosaltres, a València, a Madrid, i l’única opció de redreçament fóra l’entrada a les institucions de gent capaç de moure’ns com un temps ho feren, a uns pocs, les tesis de Joan Fuster.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací