Molta memòria en un quadern

Molta memòria en un quadern
Molta memòria en un quadern

Buidant a la casa de Vilafamés espais m’he trobat amb un bloc o quadren amb l’adhesiu de la OIC-OEC (Organització d’Esquerra Comunista), a les seues pàgines estan les meues notes de la multitud de reunions dels òrgans directius a les que em tocà assistir durant les primeres eleccions de 1977 i posteriorment amb motiu del procés de convergència i integració en el MC (Moviment Comunista). No he pogut resistir la temptació de rellegir-les, conserve prou records, però, he vist detalls, he constatat la gran dosi d' ingenuïtat i de voluntarisme que presidia la nostra activitat política, la d’una esquerra que havia lluitat contra el franquisme tenint com perspectiva un canvi radical, amb el trencament democràtic i amb continguts socials avançats, que, amés a més, implicava una consulta sobre la monarquia o república i l’exercici del dret a decidir.

Una constatació que em faig ara és la del temps en hores i energies gastades en: la comissió electoral, a les reunions de les executives (local, país, i estat), intervenint en actes públics, a les reunions amb els altres partits, i a la Junta Electoral, tot i tenint en compte que tenia dos fills i el treball d’advocat laboralista. Cal igualment no oblidar que no ens van legalitzar, anant, doncs, a les eleccions com una agrupament d’electors, avalada per signatures. Pràcticament de dilluns a diumenge la tarda la tenia ocupada per alguna activitat de les esmentades o altres.

Tal i com he apuntat crearem una marca: el FUT (Front per l’ Unitat dels Treballadors), i per a fer-ho ens posarem d’acord amb la LCR (Lliga Comunista Revolucionària) i Acció Comunista), la coalició va costar prou, especialment amb la gent de «Lliga», puix, arribar a l’entesa fou difícil, al final a nivell d’ estat es va resoldre i nosaltres seguiren la pauta acordada. El més interessant no ho trobe amb les tasques organitzatives, el més curiós son els continguts i les opcions més diguem-ne d’ idees: assembla constituent, perspectiva socialista, condició obrera dels candidats, democràcia obrera, dissolució cossos repressius, llibertats plenes, reforma agrària, plebiscit sobre la forma d’estat... Com podeu veure teníem una visió idealitzada del moment i de les seus possibilitats.

A les candidatures els primers llocs van ser per líders obrers, la resta anaven del cinquè o sisè cep enrere, el cas és que als actes i debats els problemes que eren objecte de confrontació no eren “reivindicacions obreres”, aleshores vaig participar en un nombre considerable. A l’endemà del dia electoral, resultava evident que la lluita electoral calia plantejar-la en altres termes. Les meues notes al bloc que esmentat adés, es centren en la sortida que van veure : l’ unificació amb el MC ( al País Valencià MCPV), un procés que duraria més d’una any, puix el futur soci ens plantejava un procés d’autocrítica, segons deien la nostra manca de principis, o de “rectificació”, que conduïa cap una definició leninista, la qual finalment va concloure al 1979, explicitant la nostra mancança de principis i la continuïtat de la línea ideològica del MC, perquè d'això es tractava. El resultat fou una integració, des de la qual, més o menys participaren a les noves eleccions generals i muncipals, després del referèndum constitucional.

Amb la perspectiva que tinc ara, veig amb claredat els nostres subjectivisme, i tanmateix les ingenuïtats del obrerisme que impregnava el pensament marxista, al confondre la posició de classe i el vot, puix una cosa és votar en una assemblea de fabrica o barri i un altra bastant diferent es fer-ho per elegir els representants politics. Vivim moments diferents, però, continua havent-hi subjectivisme, i la fragmentació esquerrana apareix de tard en tard. 

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací