«Cierra la muralla»

O «Abre la muralla». Així cantava –amb lletra de Nicolás Guillén– Quilapayun en els anys setanta, segons qui fora el que s’apropara. Les muralles d’ara no, les d’ara es fan per a no deixar que passe ningú, fermes com un clau, no es poden obrir o tancar. Però estan de moda; dissortadament massa de moda.

Mur de Berlín, Alemanya. El proppassat 9 de novembre es compliren 30 anys de la caiguda del mur de Berlín. La desaparició de teló d'acer va ser un dels esdeveniments històrics més importants de segle i va aplanar el camí per a la reunificació de l'Alemanya de l'est i de l'oest, després de més de 40 anys de divisió. Construït el 1961, el mur discorria a través de 187km, envoltant el Berlín occidental i separant-ho de l'oriental. Els berlinesos celebraren aquest aniversari amb el Festival de la Llibertat, en el qual fitxes de dòmino de 2,5m d'altura anaren caient, 1 després d'una altra, al llarg de l'antic recorregut del mur, simbolitzant la seva destrucció.

El mur a la frontera entre Mèxic i els EUA, la frontera a Irlanda de Nord, les tanques a Ceuta i Melilla, Hongria també va construir un mur fronterer, Israel, actuant en nom de la seguretat, ha construït barreres o barreres parcials per separar-se dels territoris palestins de Cisjordània i Gaza.

La barrera que bloqueja l'accés a Gaza s'estén per més de 48 quilòmetres, amb només uns pocs punts d'accés vigilats que permeten l'accés. La seva construcció va començar en 1994.

I el 2002, Israel va començar a construir un mur per separar-se de Cisjordània, per a consternació de les autoritats palestines i alguns observadors internacionals. Per quan es complete, aquest mur se suposa que serà de 420 milles de llarg.

Dissortadament seguim, encara que no pretenem fer tot el llistat, però Hongria, ja féu –també– el seu mur, de quatre metres d’alçada, a la seua frontera amb Sèrbia. Ara la vol fer a la galta que dona a Turquia.

Sembla que allò de l’«aldea global» s’està desmuntant almenys pel que fa a les relacions territorials. Estem omplint Europa (i més llocs) d’impediments físics que a poc a poc poden esdevindre dificultats en les relacions, manca d’entesa, refermar d’individualisme en una Europa que ve trontollant (Brèxit, països que gestionen per lliure la compra de la vacuna contra la COVID, amb les farmacèutiques).

I Gran Bretanya ha dit que construirà un mur de més de dues milles de llarg a Calais, França, a l'entrada de túnel sota el Canal de la Mànega. Els migrants a Calais, busquen l'esperança de viatjar com polissons en camions i entrar a Gran Bretanya.

És a dir, tot el contrari dels postulats que la Unió Europea ha de promoure i fer complir als seus integrants pel que fa a intercanvi de matèries, coneixements, tecnologia, ciència i tot allò que puga millorar la vida dels nostres socis europeus. Tot respectant allò que cada país considere no transferible i això s’ha de respectar.

Però aquesta dinàmica en que s’han enfangat alguns països de posar-li murs i portes amb cadenats a la seua casa, no dona una imatge de progrés, avançament i obertura. Més aviat, sembla que ens anem allunyant, i el remei no vindrà aviat, doncs «madame» la Pandèmia, també té alguna cosa a veure en el tot plegat.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací