Referents

Ara que ens deixa Arcadi Oliveres, i fa unes setmanes Joan Margarit, pense en el concepte de referent, eixe marc dins del qual dibuixem el nostre paisatge. I aquesta nit, com a escriptor i professor d'economia, em pregunte per les interrelacions dels discursos de l'economista i el poeta. La llibertat és una llibreria, escrivia el poeta, mentre l'incasable lector que era l'economista trobava les paraules adients per encoratjar un escenari. Ambdós amb caràcters diferents, m'han mostrat eixa importància de trobar un to, un ritme que done coherència al discurs, la importància de mantenir la mirada humil per poder apropar-se als mots amb què teixim el nostre pensament.

Perquè som una conversa, ens deia Hölderlin, em pare aquesta nit, després de gitar els meus fills inventant alguna història, a buscar connexions entre un economista i un poeta, i recorde moltes estones de plenitud de l'atenció escoltant un i llegint l'altre, de comprendre que la paraula precisa malauradament no és un recurs abundant. Jo no sé si els dos arribaren a conéixer-se, però quan recorde la vocació solidària i pacifista de l'economista i aquells versos del poeta que deien: sabent que cal buscar-ho tot a terra: com construir una casa, com escriure un poema, entenc que les utopies cal buscarles sota els nostres peus, a prop de les arrels. Les obres de l'economista i el poeta naixen d'una obstinada contemplació d'allò que han viscut i d'allò que tenen davant. Nasqueren amb la llengua prohibida i la marca de la derrota en l'epidermis. Tanmateix han construït la seua trajectòria des de l'estima, la paraula agraïda. Trist el que mai no ha perdut per amor una casa, escrigué el poeta.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací.