Entre el material gràfic que he vist amb motiu del noranta aniversari el 14 d’Abril de 1931 m’ ha cridat l’atenció una foto d’un acte al ajuntament del Cap i Casal, ja que al fons de la gent es veu una escultura, es tracta de «l’Al·legoria de la República» obra del escultor de Sueca Vicent Beltran. Aquest artista formà part de l’avantguarda nascuda als anys trenta del segle XX que va apostar per la modernitat que representava l’experiència republicana. El professor Joan Angel Blasco Carrascosa va estudiar el tema en un llibre que vos recomane «la Escultura Valenciana en la Segunda República», jo en aquest paper sols vos dona la meua vivència personal, i molt en concret insistiré en la figura de Beltrán, tot i tenint en compte que la colla d’escultors es bastant ampla i de gran interès.

Doncs, fa uns anys escorcollant amb les coses que hi tenia el meu sogre guardades, trobarem amb alguns materials i objectes, eren testimonis de la seua tasca durant aquella rica etapa històrica, hi era part del arxiu de «Nova Cultura», que la meua companya Elia donaria a la Universitat, igualment, embolicada en periòdics aparegué una esculta, es tractava d’una talla en fusta que ens agradà, i que des d’aleshores tinc a la casa de Vilafamés, no portava signatura, fetes algunes consultes va haver opinions que deien que podia ser del esmentat Beltran, així es quedà la cosa. Vaig buscar informació sobre qui era Vicent Beltran, descobrint que fou un dels representants més rellevants del moviment artístic valencià dels anys trenta, Catedràtic, va estar Director de l’Escola de Belles Arts de San Carles durant els anys de guerra contra el colp franquista, presidí la Junta que va evitar la destrucció del patrimoni artístic, i amb la victòria fels feixista passà per la presó on coincidí amb Rafael Pérez Contel, del qual jo anys més tard seria alumne a Xàtiva, també hi eren d’ altres escultors com Tonico Ballester i Alfred Toràn, cal dir que el darrer fou afusellat al principi dels quaranta.

Gran part el que van sobreviure al exili interior van tindre que canviar de trajectòria, una vegada, aquest fou el cas de Beltrán, que viuria fins el 1963 reintegrat a la Direcció de l’Escola de Belles Arts. Sabem que la estàtua que he citat al principi, aquella que era una homenatge a la república va desaparèixer o fou destruïda al 1939, doncs Beltran i alguns dels seus col·laboradors, entre ells Toràn, van participar en la decoració del edifici del Ajuntament, per la qual cosa podem presumir que de tal relació va sorgir l’escultura. Tant Beltrán com Torán després de moltes gestions tenen carrer a València, oblidats durant molts anys han optés no fa gaire algun reconeixement, així també visitant-ne una exposició temporal al Sant Pius Cinquè vaig veure l’obra de Beltran «La Balladora», un exquisida figura que cal veure.

És el moment oportú per recordar tota aquella colla dels nostres artistes que acompanyaren en la seua trajectòria aquella curta primavera nascuda en un catorze d’abril e 1931.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací