La monarquia de mai no acabar

La meua gata, és una assessora considerable, he fet ús dels seus consells diverses ocasions, d’altres enraonant-les no tant; em penedeix no haver-li-ho reconegut, encara que em redimeix obsequiant-la de tan en tan, amb pessics extra de pernil dolç el qual tant li agrada. Un dels motius d’haver-la triat, respon a l’empatia per l’empirisme (sóc en bolquers) i tot allò meu coetani, ja que em diu la meua filla, si fa no fa, que la felí és de la meua edat. També considere la gata com el dimoni, el qual sap més per vell que com a tal, a més a més sóc carregat d’enveja, doncs hi disposa de set vides i m’agradaria. El diable com sabem fou el primer objector de consciència, i la felí quan no li agraden certes coses o les vol, insisteix, objecta, maula, i em fa goig, perquè a la vida sóc un càndid total.

A la vista del present article, la gata, reconeguem-ne candidesa, m’adverteix la conveniència de canviar el títol, doncs els poders fàctics i la corona fan por, els partits d’estat i els seus estadistes, PSOE inclòs, són protectors ancestrals d’essències pàtries, ara recollides a la constitució, la monarquia secular per damunt de tot, la qual per res del món l’han deixat ni la deixaran caure. Recorda la felí la seua restauració en diversos períodes de la historia, i destaca recents accions d’alguns del poder fàctic o de fàstic, persones acabalades que la recalcen, la tiben, la consoliden, les empenen, com aquest cas a tocar «prestant-li» a l’emèrit 4.395.901,96E segons assegura «El Confidencial» amb noms propis, encapçalats per Javier Corsini i el seu germà Miguel (expresident de RENFE), tot perquè es pose en pau amb la hisenda pública espanyola, emblanquinar-lo i que torne.

Em recorda la felí l’Article 491 del vigent Codi penal el qual resa així: « Se impondrá la pena de multa de seis a veinticuatro meses al que utilizare la imagen del Rey o de la Reina o de cualquiera de sus ascendientes o descendientes, o de la Reina consorte o del consorte de la Reina, o del Regente o de algún miembro de la Regencia, o del Príncipe o de la Princesa de Asturias, de cualquier forma que pueda dañar el prestigio de la Corona».

Tornant als benefactors, entre la resta reconeguts que li han «prestat» hi ha Jaime Castellanos –president del banc de negocis Lazard i oncle d’Ana Botin; Diego del Alcazar i Silvela, marqués de la Romana, president del «Instituto de Empresa Business School (IE)», escola de negocis alliçonadora dels principals empresaris d’Espanya; Alejandro Aznar, president de Bodegas Marqués de Riscal; Alicia Koplowitz de FCC, i clar no podria faltar un reconegut íntim de «l’Emèrit», en Vicente Boluda Fos, valencià il·lustre i patriota, un paradigma de lliberal-conservador com la copa d’un pi, més aviat dient-ne, com el Micalet de la Seu, amb comptes bancaris a nom de societats instrumentals a Luxemburgo, ara cancel·lats.

Transcric tot seguit unes paraules explicant algunes de les accions del patriota Boluda, paràgrafs estrets del meu article del 14 de maig de 2020 «Liberal conservador i patriota» el qual podeu llegir-lo íntegrament ací si vos ve de gust: «...És el cas per exemple del seu bon amic l’honorable valencià en Vicent Boluda Fos, President de diverses empreses marítimes des de fa anys i panys i de la Asociación Valenciana de Empresarios» (AVE), del qual em van sobtar unes paraules seues en un article al Levante EMV de l‘1 d’abril proppassat, titulat «Es el momento de remar todos en la misma dirección», i amb frases com aquestes «...el Covid-19 en el ámbito mundial nos tiene que llevar a todos i a todas a una profunda reflexión en España... por la falta de mecanismos de previsión governamental en adoptar medidas sanitarias durante los pasados meses de febrero y marzo» després de fer auto-propaganda en pla perorata de «Boluda Corporación Marítima» segueix amb el seu discurs-soflama «Juntos vamos a salir de este tsunami, juntos remando todos en la misma dirección...»

«...Todos tenemos una obligación moral en esta guerra contra el Covid-19, cada uno des de su posición laboral ...». Tanca l’article, amb aquestes paraules d’autobombo i retòriques «solidaries»: «Desde Boluda Corporación Marítima, quiero ser positivo y estoy seguro de que entre todos y todas, vamos a salir fortalecidos de esta grave situación...».

Amb les premisses i consignes contades al seus discurs, al poc de temps el 28 d’abril de 2020, se n’assabentem pel «Diario.es» assegurant-nos que, una de les seues empreses en España radicada en Las Palmas de Gran Canaria, «Boluda Fos Corporación, SL», rep 100.315.556,78 d’euros procedents de «Boluda Luxemburg», de la qual el seu únic accionista és «Boluda Fos Corporación, S,L, els comptes de la qual de 2019, recullen l’import esmentat en concepte de dividends. Tot legal, això sí. Déu ens lliure!. »

La gata amb les mans al cap, doncs això de Boluda Fons li ve de nou, em torna a advertir respecte dels governants actuals PSOE i Unidas Podemos (no han derogat la Llei Mordassa), i em remarca un exemple recent: la pancarta eixamplada per la societat civil «Decidim», a una passarel·la de l’avinguda Ausiàs March del Cap i Casal on resava «EL POBLE VALENCIÀ MAI HEM VOLGUT BORBONS», amb motiu 90è aniversari de la proclamació de la II República, celebrada per bona part de vianants i conductors del lloc.

Mig hora després de l’acte, quan quatre dels actuants, acomplit les normes Covid-19, es dirigien cadascú a sa casa, membres de la policia «nacional» els van identificar, inquirits per què, hi respongueren «obeint ordres». Toni Infante, un dels identificats, coordinador de Decidim va declarar, «el control cada vegada més aclaparador, propi de la literatura futurista distòpica d’una democràcia. És un control omnipresent contra tot el que pogués afectar al règim encapçalat per la monarquia de Felip VI». En tot cas, només reforça el nostre missatge. «El poble valencià, mai no ha volgut la monarquia borbònica, imposada dues vegades a sang i foc al nostre país» aferma. Cal dir que «Decidim» ha preguntat a la Delegació del Govern d’aquesta espifiada i ja veurem com queda´. Reconforta Montaigne, les seus vivències, l’empirisme, les seues raons «Qui tem patir, ja pateix allò que tem».

No m’estenc més, si de cas, li recorde a la gata, tot i que agraint-li les advertències, que li done una ullada de repàs a la història, pel que fa a monarquia, els seus valedors i accions, i no només referit-se’n als Borbons, sinó també els Austries, així mateix a la Corona d’Aragó, a d’algú dels seus reis. Veurà que la historia es repeteix disfressada de diverses formes, perquè certes realitats de llavors no paren bé ara, però els fons hi són i duen mascareta. Veurà també una veritat amarga demostrativa que, el peix gran es menja el menut, tot i que de la veritat, cadascú té la seua, i les seus formules se’n assemblen al cinisme i la manipulació, altres vegades al secret.

Enlaira Marc Granell el seu sentiment al poema «La Innocència» Si tot és innocència, quin gran buit aquest dolor; quin dolor tan alta condemna 

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací