Boira XXV (b)

Catedràtic de Llengua Valenciana i Literatura (2009), Doctor en Filologia (Teoria dels Llenguatges, UV, 1996), Llicenciat en Filologia Hispànica (UNED, 1991), Llicenciat en Comunicació Audiovisual (UV, 1997). Publicacions a IDEE, Discurso, Signa, Gramaycal, Tropelías, L'Arc, i el llibre Cifesa, mite i modernitat (els anys de la República), Eixam, 2000.

I Casa

A la meua hi arribes i el llevant et rep de ple i t’invita a passar refent-li el camí i la calma que senyoregen les plantes, d’un verd intens, se t’encomana i tot d’una en prens consciència que has guanyat el rum-rum de les lletres dels llibres que, gelosos, es disputen, de primer les teues mans i, amatents, després d’ésser golafrejats pels teus ulls, i et saps hermeneuta del teu petit món, i els pocs esgrafiats que tens penjats a les parets i alguna ballarina que es vincla en veure’t et són companys de la dansa de la vida de seguida que t’imaginen, i la música que t’és tan aliena al defora aquí esdevé el remor del millor racó possible.

II Cullera

Un jorn llunyà, en què el cel es va rompre i la mar de llevant s’abraonà de valent, volguérem guaitar el lloc on la terra de pedres esquinça en milers de cotons en pèl la maror crescuda, i va anar de poc que no ens hi fonguérem, que el cotxe petitó que ens feia de closca esdevingué vaixell i un reguitzell sense aturador d’aigua i sorra ens l’inundà i el desplaçà costera avall del carrer del roquissar, que els cors batents se’ns volien escapolir dels cossos mullats, i és aleshores quan allò humà de la vora esdevé el món.

III Juny

Quan les classes acaben els carrers a les tardes ja no s’ocupen de vianants que van i vénen de recollir els fills i els néts, algun nebot i, fins i tot, conegut, i les terrasses afluixen, es queden vídues d’estadants que allarguen, tanmateix, tant com poden la tornada a casa, hom tempta d’aprofitar el màxim l’oratget de l’horabaixa, i els xiquets s’entretenen, més als pobles que a ciutat, a l’aire lliure, que sempre els deixa més assedegats, i quan arriben a casa, ja tardet però el sol fora, la dutxa i encara una mica més de torbar-se abans de sopar i al llit, i qui podia i tenia un apartament esperant-lo a la platja, tombava del tot la rutina i passava hores i hores a la fresca marina.

IV Límits

És veritat que, dels llocs per on ens hem mogut aquests darrers anys, el Baix Vinalopó, Baix Segura, l’Alacantí, bàsicament, el cap i casal els supera en ús social de la llengua, els dolga a qui els dolga, i és que el sud del nostre País esquifit està molt enfora, molt allunyat del voler i poder normalitzar, i això que la tasca feta pel Comtat-Alcoià en aquest sentit és intensa, però del tot insuficient, i les Marines es miren més aïna el nord que el meridió a l’hora de gairebé tot, històricament se senten i són unes comarques més arrelades als límits del Xúquer que no al Vinalopó-Segura; fins i tot el Serpis es fa saforenc en morir.

V La Gràcia

S’esdevé que la gràcia no és promiscua i ateny a pocs humans, la gràcia pel viure, per l’ésser, per relacionar-se, gràcia d’haure una resposta presentada amb la rialla fàcilment provocada, providència pels imprevistos i paciència pels esdeveniments, gràcia en el moure’s i encara més en l’estar-se quiet, a les envistes dels envejosos si cal, però sobretot saber-se oferir amb la generositat que únicament la gràcia t’ofereix de franc inlassablement; gràcia, en fi, per saber-se just en cada ocasió i saber-ho ser.

VI Mariner de secà

Més calm el món, s’asserena tot al meu voltant i el nou ritme de les coses em retorna la pau perduda hores abans quan el mascaró de proa s’enfonsà perillosament a les ombres gelades dels fons del descontrol; ingènuament el maneig de la nau s’havia convertit en naufragi per la baixa tolerància al sacseig, per la manca d’hàbits en la lluita pel nord, per deixades de tot plegat, per aquella insuficiència que hom s’imagina que eternament hi durà a sobre de port en port per tots els mars possibles, per la creença insuportable en la incapacitat d’aprendre’n en cada trajecte, per la estupidesa de que tan difícil es desfer-se’n.

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací