Espoli no només fiscal, que també

Antoni Folch de Cardona, València 9-12-1657 — Viena 21-7-1724, fou arquebisbe de València al període coincident amb la «Guerra de Successió», essent nomenat el dia de Sant Blai de 1699, patró del meu poble Albal, a proposta de Carles II d’Àustria, per butlla d’Inocenci XI. L’arquebisbe que havia nascut a Valencià era fill natural reconegut, del comte de Guadalest, Almirall d’Aragó Francisco Folch de Cardona i una dama de la noblesa valenciana, per ara desconeguda. Contaren del jove els seus preceptors, d’haver-li reconegut un enteniment clar, motiu pel qual no se li resistia cap matèria del seu ensenyament. Lorenzo un germanastre, temps després, li feu una descripció ben ajustada: Als claustres dinàmic, literàriament un mestre, a les ciutats un refinat polític, i a la cort un perfecte cortesà.

Encetada la carrera militar, dedicació a la qual semblava predestinat, va aplegar fins el grau de capità. De manera sorprenent quan ningú no s’ho esperava, abandonà la carrera de les armes, abraçant l’ordre franciscana i ingressant a Palència en un convent. Els seus superiors llavors, li van reconèixer la capacitat d’aplegar a càrrecs importants, ja que ensenyant filosofia i teologia als religiosos de l’ordre, fou promogut després de diversos càrrecs, a Comissari General d’Índies, poc més tard a arquebisbe de València; prenent possessió l’1 d’octubre de 1700. Proveït de les esmentades qualitats, harmonitzà la senzillesa franciscana, amb energia bastant defenent l’església.

Folch de Cardona tot i haver mostrat ambigüitat inicial entre els pretendents a la Corona, desembocat en guerra, entre els partidaris de Felip V i l’arxiduc Carles, va prendre partit per aquest davant els abusos i les seus conseqüències, realitzats per Melcior de Macanaz, jutge de confiscacions de l’exèrcit, redactor dels Decrets de Nova planta, qui no va respectar la immunitat eclesiàstica anteposant els desitjos reials demostrats en la confiscació de bens eclesiàstics de l’encendrada Xàtiva, motiu pel qual el va excomunicar. Llavors l’exèrcit borbó el feu fora de la Seu, i l’Arquebisbe hagué de seguir l’Arxiduc pel seu periple a la guerra, primer a Madrid on era havent-la ocupat, després a Barcelona, a Frankfurt, on fou nomenat Emperador, finalment a Viena, la seua Cort, on va morir exiliat doncs enllà estant, fou condemnat pel Borbó, a no tornar a València.

Ocupada la Seu, segons ens conta Alfons Llorens, un documentat i savi periodista nostre, versat en la figura de Folch de Cardona, els ocupants borbons se n’adonaren de la immensa biblioteca de l’arquebisbe consistent en més de 6630 llibres, on hi havia des dels considerats prohibits, majorment de ciència pura i oculta, sobre tot erasmista, fins a clàssics grecoromans com Cicerò, Ovidi, Marcial, Tertulià i un llarg seguici. Al parèixer de Llorens, considera Folch de Cardona «el primer il·lustrat abans de l’era de la il·lustració». Aquestes obres foren recollides gràcies al seu poder adquisitiu, recordant així mateix Llorens que, era fill de la casa de Guadalest, una de les més acabalades famílies del regne, proporcionant-li'n Josep Cardona, un seu oncle, degà dels canonges de la catedral de València i censor, així com les compres realitzades pels arreus d’Europa, al llarg de la seua vida.

Les obres confiscades pels borbònics, segueix Llorens, pesaven 1373 arroves (16000 quilos) les quals foren embalades en 161 caixes i tretze fardells, portades fins a Madrid per onze galeres, carros grans de dos eixos i quatre rodes. Assessorat pel francès Pedro Robinet, el seu confessor, Felip V se’n aprofità d’aquest monumental fons per fundar la «Real Biblioteca Pública», temps després «Biblioteca Nacional de España», amb un descarat doble objectiu segons demostra ara la institució «Fomentar el estudio en els sus súbditos y reunir las bibliotecas de los nobles «emigrados» que luchaban en la guerra en favor de Carlos de Austria». Com diu la dita castellana «Con guitarra de otros buenos golpes», ja que en ningun cas reconeix les confiscacions borbòniques, ni tampoc els noms dels afectats.

De la meua banda, com que a favor i en contra d’Antoni Folch de Cardona, hi ha un bon grapat de gent, però, sabem que les batalles de la historia les conten els guanyadors i els seus partidaris, sobre tot les ben cruentes decisives, i les conseqüències, doncs aquests castiguen, se’n cobren espoliant i arrabassant bens materials també immaterials de tota mena (incloent-hi la llengua pròpia dels vençuts), assenyalant dels vençuts els seus cap de turc de torn, matant-los escarmentant-los encausant-los, expulsant-los de sa casa, del seu territori, atenent lleis i decrets existents, o en el seu defecte se’n promulguen de noves, més implacablement encara, si es tracta de l’enemic interior, arrabassant-los si cal les seues vides.

No cal llençar la mirada massa enrere, òbviament, també, perquè els guanyadors d’aquella guerra, els seus partidaris, van ser els borbons, els quals plegats hi encara perduren a l’aixopluc de la Constitució del 78, convertits en els seus emblanquinadors permanents, persistents, conformant un estat de funcionaris, la majoria dels quals asseguren esser al servei diari de la nació, per tant nacionalista, que no del poble, el qual es compon d’habitants de nacions, conformant nacionalitats històriques i regions.

Em despatxe tot recordant Marc Granell, qui va nàixer un 19 d’abril i encara és ben viu, amb el seu poema OCUPANTS «Vindran un dia escarabats amb corbata de seda, s’instal·laran al bell mig de les teues pupil·les i amb ungles verdes foradaran la llum què cantaves fruites madures a recer d’un mar amb pits de pluja blanca. T’ocuparen la pell amb tancs i cementeris i t’ompliren la boca de merda calenta dels seus cervells invictes. Ja no pots recordar la brisa oberta de les platges i et demanen amb paraules molt fines els trossets sangonosos de la llengua que amb cura et tallaran i de presa ingressen en els comptes corrents on guarden les altres raons d’estat i la metralla. Et vestiran d’uniforme les venes».

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací