«Berlanguiana»

El també director de Cinema Jose Luís Borau definiria com «berlaguiana» l’expressió de situacions absurdes, comicitat càustica i enfocaments grotesc que de vegades proliferen en una societat difícil...Aquest terme ha estat escollit com títol pel llibre que, escrit per Vicente Muñoz Puelles, acaba de publicat el Consell Valencià de Cultura, tot i contribuint així a la celebració del l’any Berlanga, qui al seu moment va estar membre de l’ esmentada entitat consultiva, on hi vaig coincidir amb ell durant un parell d’anys. L’ autor, Vicent Muñoz Puelles, qui també ha estat membre del CVC, va mantenir des de ben jove una relació directa amb Luís Garcia Berlanga, producte d’eixa amistat conserva molts records de converses amb del nostre gran director, a través de les quals ens aproxima al tarannà d’aquest personatge que ens ha deixat peces tan significatives i rellevants com «Plàcido», «Bienvenido Mister Marsall», «El Verdugo», «Calabuig» entre altres.

Luís Garcia Berlanga amb el seu cinema va ajudar a que digerirem amb d’humor la llarga nit del franquisme, va estar alhora un crític amb el Règim, i ho feu amb un producte que aconseguia arribar a la gent. Al llibre trobareu alguns apunts biogràfics, resulta xocant com a l’ hora de col·locar una placa a la casa on va nàixer no es sabia on hi era el lloc de naixement, puix ni el mateix Berlanga mai s’ havia interessat pel tema, doncs, segurament no ho considerava important. Un element curiós és que va anar a Rússia amb la «División Azul» a combatre als comunistes, això,però té una explicació: el seu és una cas que es donà també amb altres persones conegudes, es tracta del anomenat «estraperlo de la mort», un negoci que a la fi al de la guerra creà per part d’alguns militars, i que consistia en negociar el perdó a algun empresonat republicà a canvi de que un familiar s’enrolés a la dita divisió blava, així fou, com Berlanga lliura d’una dura condemna al seu pare anant a la URSS com «voluntari». D’ eixa estada bèl·lica el llibre cita alguns testimonis en versió «berlanguiana», vegeu : «En la tierra de nadie alcancé a ver a un ruso cagando, que me inspiró un inmenso respeto. Al fin y al cabo estábamos en su casa, y si alguien tenia derecho a hacer sus necesidades allí era él. Por eso no quise informar sobre él ni dispararle... Hablando de cacas, hacer de vientre en aquel lugar se convertia siempre en un desafio.Ya era difícil conservar el equilibrio en las letrinas, porque la horina congelada había convertido el suelo en una suerte de pista de patinaje...»

Al llibre de Muñoz Puelles trobareu opinions o comentaris sobre les pel·lícules d’aquells anys, així com de les pròpies de Berlanga, igualment, coneixereu les sues aficions eròtiques, les baralles amb la censura, capítol en el qual veiem com en un Consell de Ministres de Franco es parlà del nostre personatge, quant algú el qualificà de comunista, i altre ministre digué que no era comunista sinó quelcom pitjor: un mal espanyol.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací