Adéu Madrid

Madrid ha optat per l'egocentrisme més caspós i antisocial. El resultat de les darreres eleccions a la CM han posat en primer pla una realitat que posa en perill la supervivència de l’actual model d’estat espanyol. La victòria d’Ayuso ha suposat el triomf del nacionalisme madrileny, posant-se a l’altura del nacionalisme català, però amb una subtil diferència... Madrid és Espanya i Espanya és Madrid. És a dir, el nacionalisme madrileny inclou la resta d’Espanya per a seguir éssent «la villa y corte», centre polític, econòmic cultural, geogràfic... Els tentacles de Madrid arriben a tot el territori de l’estat per a extreure el millor de cada lloc (ho diu Ayuso) i sobretot, per a extreure recursos. Les decisions polítiques, el govern, els ministeris, l’administració central de l’Estat..., tot açò suposa una enorme quantitat de funcionaris, de renda i, per tant, d’activitat econòmica derivada que suposa enormes ingressos per a la «villa y corte». Però a més les comunicacions radials (fins i tot volen fer passar el corredor mediterrani per Toledo) i el fet de capitalitat, la converteix en seu de multinacionals i grans empreses que creen una insigne quantitat de llocs de treball i d’impostos que plouen com el manà del cel. En aquest context és molt fàcil jugar a baixar impostos als més rics, amb la qual cosa tota aquesta situació es veu reforçada per la gran quantitat de fortunes que s'empadronen a «la villa y corte» per a pagar menys impostos (dumping fiscal). I a tot açò, cal afegir-li una campanya electoral al més pur estil trumpiste, sense continguts i amb eslògans buits i grandiloqüents que apel·len als sentiments més egoistes. La cultura, l'educació, la pandèmia o la sanitat es poden sacrificar (tot i que siga un poc) en nom de la llibertat de prendre's una canya en un bar (com si a la resta de l’Estat no es poguera prendre una canya).

En aquest context no és gens difícil entendre que una gran part de treballadors que en bona lògica votarien esquerra, acaben votant dreta. Prima l'egoisme, i el manteniment de l’status quo que els suposa en definitiva moltes més oportunitts de treball, de promoció, de renda, de formació, de pagar menys impostos (a costa dels que es paguen en altres CCAA que no poden competir amb la «villa y corte»), etc. Sens dubte aquest és el nus gordià del que està passant a Madrid. L’esquerra és percebuda per gran part de la ciutadania com un perill per a mantenir i consolidar l’actual situació de privilegi respecte a la resta d’Espanya.

Però per altra banda, la dreta no està calibrant bé el que suposa aquesta situació per a mantenir l’actual nacionalisme espanyol-madrileny. El fet diferencial de Madrid és percebut cada vega més com un abús per molta gent de la perifèria. Existeix el perill real que l'«Espanya ens roba» siga substituït per «Madrid ens roba», i el problema català pot anar escampant-se per un simple procés d'osmosi que té unes condicions més que favorables. El que fa por és la permanent tendència al soroll de «sables» a la «villa y corte» per a mantenir la sagrada i inqüestionable unitat d'Espanya que continue oferint noves glòries a Madrid.

I per acabar us propose una reflexió..., què passaria si la capital de l’Estat es traslladara a Barcelona, o s’optara per un model de doble capitalitat Madrid -Barcelona? Què guanyaríem o perdríem com a Estat?

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací