En aquest aniversari

Vaig nàixer al 24 de maig de 1941, anys més tard ja vaig saber que eixe mateix dia el franquisme havia afusellat al que havia estat Rector de la Universitat de València, Joan Peset, després d’ un procés militar arbitrari i com tants altres sense garanties ni cap justificació. Una coincidència, doncs, significativa, la d’un moment, anys quaranta del segle XX, marcats per la llarga nit del franquisme. Als quaranta també naix la meua generació, aquella que ara té al voltant dels vuitanta, molts d’ eixa nova fornada participarem a la lluita contra la dictadura, fent-hi d’ això una prioritat. Recordeu aquelles frases del Raimón «no creguem amb pistoles» « no anirem al darrera d’antics tambors». En altre hemisferi, al centre el capitalisme, els Estats Units també el 24-5-1941 vingué al món Bob Dylan, altre crit de denúncia part igualment d’ una generació trencadora.

L’assassinat de Peset, fou un home de ciència i polític, el detall de com quan es perquè la guerra es quedà a casa, malgrat que se li oferí la fugida, continua essent una efemèride, puix malgrat que la seua memòria s’ha recuperat parcialment la sentencia del seu juí no s’ha anul·lat.

Com ja he dit una part de la meua generació es va assaonar en el combat contra el franquisme, alguns han estat posteriorment, rellevants polítics, fins i tot hi ha qui anat enrere, altres hem jugat altre rol. Al marge del debat sobre la transició, un debat que obert puix existeixen diferents valoracions o versions, experimente una sèrie de vivències al voltant del present. Sens cap dubte el sistema democràtic existent, amb limitacions i mancances, representa quelcom a conservar i millorar. Observem, però, com ha aparegut de sobte opció amb prou presència que clarament apunta a una mena de neo franquisme. Que hem fet malament? Tanmateix, hi ha una dreta que no és homologable a la existent en el nostre entorn europeu, i que tenint al seu llom la corrupció continua arreplegant un fort suport electoral.

Per altra banda, algunes picabaralles, cas de les ganes de «sorpaso» o siga de buscar la diferència, que es donen la sí de l’esquerra plural. Estem fent l’experiència de les coalicions, nascudes per la precarietat, però, que ha possibilitat, com ha estat el país Valencià, ha desbancat a la dreta. En cert, però, que en ocasions pot haver un tira i afluixa, que hi ha diferents opinions. El problema es veure quan tot això pot restar credibilitat als governs d’ esquerra i enfortir a la dreta

Les darreres línies em recorda també les postures que alguns defensarem, vista ara, en relació al final de la transició. Igualment, trobe que algunes postures de l’esquerra més majoritària repeteixen el seus tics, com ha passat amb el cas del tema de Catalunya.

Des de les experiències anteriors havent-hi viscut algunes discordances i enfrontaments en més d’una vegada poc raonables, tal com ho valore ara amb el pas el temps, considere que les diferències es podem resoldre si hi ha voluntat, i per tant, instaria a una mica de seny.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací