Trobada d’Escoles en valencià. Fa més qui vol que qui pot

Diu la dita valenciana: «Fa més qui vol que qui pot». La dita la tenim tant a les entranyes que la donem per certa com ben poques, això determina, en aquest cas i en altres, que ens parega d’una normalitat absoluta. No obstant això proclame: Què seria només el voler, si no tingués un cert grau de poder per recalçant-lo?.

Diverses persones carregats de matèria grisa, ho tenen estudiat i divulgat, com Nietzsche per exemple, el qual parlà de la voluntat de poder per fer coses, amb aquests termes «Tot allò que l’home fa, ho fa per créixer, per desenvolupar-se, ser més, definint-la així mateix, com la virtut que dóna.»

La virtut recalçada per la voluntat de poder, la dita valenciana i l’estima, és tot just, allò què mou l’esperit d’una trobada. El moll de l’ósde la paraula, la té estudiada José Saramago, un altre saberut, el qual diu d’ella: «Allò que veritablement dóna sentit a la trobada, és buscar, intentar trobar entre tots, el què es desitja». Clar i ras, exactament, el què fa la federació de vint-i-sis associacions per la llengua, del col·lectiu d’Escola Valenciana, des de fa més de trenta anys: Treballar sense desmai per ensenyar grans i menuts en la nostra llengua, promovent-la, divulgant-la, normalitzant el seu ús, vertebrant el territori procurant la cohesió de les comarques que l’hi componen, arrecerades en ell, vivint amb ell: «el signe altiu, distint i clar» com deixà escrit en un vers l’Estellés, mestre exponent i poderós de la creativitat, també de la quotidianitat.

L’Escola Valencia coordina totes les Trobades, l’activitat més cridanera; a la nostra comarca l’organitza el «Guaix» la coordinadora pel valencià de l’Horta-Sud. La Trobada llavors esdevé una autèntica festa comarcal, transversal, lúdica, reivindicativa, defensant una escola plurilingüe amb el valencià com a llengua vehicular, gratuïta, laica, inclusiva, creativa, innovadora, crítica, arrelada a la tradició i al medi ambient. Promotora literària de la nostra llengua mitjançant el premi «Sambori», on xiquets i xiquetes de tots els nivells educatius hi participen, així com d’alumnat de les Escoles d’Adults i Universitats.

Ajuda per qui vol aprendre-la mitjançant parelles lingüístiques del Voluntariat pel Valencià. Tot i això, endemés, promou la música amb la Gira d’EscolaValenciana, el cinema en valencià, disposa d’Oficina de Drets Lingüístics, així com de l’assessorament als centres educatius respecte al seu projecte lingüístic i pedagògic. Reivindica aplicar el requisit lingüístic a l’Administració.

Respecte del requisit lingüístic, val dir-ho, ara mateix, uns a peu i a cavall, són en contra d’aplicar-lo a la totalitat dels funcionaris, pagats per tots, perquè d’una vegada, puguem adreçar-nos a ells en valencià sense cap prejudici i quan ho fem deixem d'afrontar-nos, dient-nos que no ens entenen, quan el valencià, ho saben ells i nosaltres, és també llengua oficial a tot el nostre territori. Altres, alguns del quals conformen el govern del nostre País, han aprovat ara encara, després de més de tres anys enllistada, la manotejada «Llei de la Funció Pública», tot i que estarà supeditat a un reglament d’aplicació en el termini d’un any, d’un nivell de coneixement diferent a cada lloc de treball, en funció de la seua exposició al públic. Enllà veurem quan hi veurem la llum, i endemés sota quins paràmetres, quines excepcions a les quals són tant afeccionats d’implantar-les. Així i tot, Escola Valenciana, ha volgut sense renunciar-hi, que el requisit estigués inclòs dins la llei, que no ho està.

Davant del panorama, el valencià-parlant es podria preguntar: ¿Què faré quan el funcionari assignat al lloc, estiga absent per diverses causes, si aquell que m’atengués no sàpiga valencià, o no hi disposa de la capacitació adequada, i li diguen per exemple «no le entiendo, vuelva usted mañana», o tal vegada «vuelvo enseguida, voy a buscar corriendo un compañero que lo entienda». Escola Valenciana i nosaltres diem la nostra, si eixes frases en castellà, les entenem a la perfecció, per activa o per passiva, com tothom al País, i per què per la mateixa regla de tres, el funcionari inclòs, no sap valencià, sense excepcions, per activa o per passiva?. Llavors, el requisit per què? Més clar... Aigua!

Altres, del bracet dels mateixos, si els deixen, capolaran el valencià per tal de deixar-lo en un vitrall, perquè cada 9 d’Octubre, junt la senyera, entrar-lo a la Seu del Cap i Casal, per cantar-li el tradicional Tedèum. Mentrimentres el nostre bon Rei en Jaume, es prendrà tassetes de brossetes, bones per l’esperit, la panxa i el cor, les quals sempre cauen bé, per no remoure’s enllà al Monestir de Poblet on jau.

L’Escola Valenciana, ho sabem, lluita tot partint d’uns marcs legals que no ha triat ni implantat, només ha esdevingut una innegable organització de conscienciació social envers la nostra llengua, el nostre poble, la nostra escola, nodrida de persones necessàries, positives, constants, davant un entorn polític, social i mediàtic, durant molts anys ben hostil, el qual s’ha ocupat d’entrebancar-la . Per això promou la necessitat d’una llei d’igualtat lingüística, a la fi de millorar substancialment la LUEV (Llei d’Ús d’Ensenyament en Valencià), en vigor des del novembre de 1983, on lògicament i malouradament, hi ha excepcions.

D’altra banda, com que a partir del pròxim curs -2021/2022-, s’aplicarà el Programa d’Educació Plurilingüe i Intercultural (PEPLI), Escola Valenciana ha presentat un seguit de mesures, per tal de garantir la continuïtat dels projectes Lingüístics dels Centres de Primària adscrits, els quals passaran a continuar-los a Secundària, ja que una interpretació rígida de la nova Llei, donarà sense dubte, a una manca d’hores d’ensenyament del valencià, totalment contraproduent, com han donat a conèixer per carta, nombrosos IES firmant el manifest «Centres pel Valencià».

Tot considerant que els objectius del Programes Lingüístics de Centre a Secundària, com s’ha dit adés, és garantir la continuïtat dels projectes dels centres adscrits, caldrà oferir no només el 50% del currículum en valencià, sinó superar-lo. S’ha de tenir en compte que, absolutament tot l’alumnat que ha superat el 6é de Primària, està capacitat per a rebre àrees en valencià sense cap dificultat. Escola valenciana, com sempre, lògicament «El Guaix», es posa a disposició de famílies i centres, en el cas que no s’assegurés el dret a l’ensenyament en valencià, en el seu pas de Primària a Secundària.

La consecució d’una nova distribució del finançament, és altra tecla del piano la qual toca sense desmai Escola Valenciana exigint la seua modificació, denunciant el finançament injust que patim, el qual origina un deute descomunal augmentat any rere anys, que tot plegat, no ens permet atendre com cal despeses necessàries de sanitat, d’educació, de serveis socials; així com facilitar a les persones del nostre territori les infraestructures indispensables.

Amigues i amics, potser algun paràgraf d’aquest escrit vos semblarà, segurament, estrafolari, una broma, no ho és, estan disposats entre uns i altres a abatre el valencià, per eixe motiu, per tal que els seus vaticines sobre la llengua, no s’acompliren, al nostre parèixer, no només haurem de remar tots aquells que s’ho creguem açò del valencià, amb un únic rumb, com una pinya, no tan sols perquè el volem, que també, sinó pel seu dret a que l’usem, ja que les llengües moren, ben bé que ho sabem, de no usar-les. Usem la nostra, encara només perquè és nostra, recalcem el Guaix, l’Escola Valenciana, amb tot allò que puguem i vulguem, què de segur, és molt.

Cal dir que, dissabte passat 29 de maig, fou la «Retrobada» comarcal organitzada pel Guaix, que tingué lloc la de l’Horta-Sud al poble d’Alaquàs, on foren acollides pel seu alcalde junt a escoles del lloc, nombroses d’altres pobles, acompanyades en algun cas per alcaldes o representants. El mateix 29, les hi hagueren a Miramar de la Safor, Albocàsser de l’Alt Maestrat i Callosa d’en Sarrià de la Marina Baixa; el 30 a Petrés del Camp de Morvedre. El 4 de Juny les hi haurà a Petrer, del Vinalopó Mitjà, Guardamar del Baix Segura. El 5 a Benigànim de la Vall d’Albaida. El 12 a Rafelbunyol de l’Horta Nord. El 17 a Alfondeguilla de La Plana Baixa. El 18 a Almassora de la Plana Baixa. I el 20 al barri de Montolivet a València de l’Horta.

Per a totes i tots, bones Retrobades, i les que vénen!

Adeu-siau amb versos de Vicent Andrés Estellés. «No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen. Baixa al carrer i participa. Participa en el ball, la festa, dóna les mans al teu germà. No podran res davant un poble unit, alegre i combatiu!» Versos estrets de «Pobles del Mural, Antologia del Mural del País Valencià», a cura d’Honorat Ros i Pardo, editat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací