Indultar, amnistiar

Indultar o amnistiar, aquesta és la qüestió. El conflicte Espanya-Catalunya de nou és el centre dels comentaris mediàtics amb ocasió del indult dels condemnats pel «procés». En plena transició tenia que complir condemna ferma per propaganda il·legal, un any i mig per ser el responsable de l’edició del periòdic de la OIC, el cas és que per un indult o l’amnistia la sentencia no s’aplica, com podeu veure no recorde exactament el concepte, a efectes pràctics, però, el resultat fou el mateix.

Considerant el problema de fons les circumstàncies plantegen una sèrie de matisos que tindre en compte. Als dos casos hi ha elements comuns: exonerar de la pena, i que resulta d’una decisió del poder polític. L’indult com es ve dient és una decisió del govern, del poder executiu, l’amnistia,però, deu ser resultat del poder legislatiu. Al present cas, que esta motivant una forta ofensiva de la dreta, i d’alguns significats pesos pesats del PSOE, el govern sembla que te intenció d’indultar als polítics del «procés», comptant amb la majoria parlamentaria del conjunt de l’esquerra i altres aliats perifèrics, o siga els mateixos recolzament que si es tractes d’una llei d’amnistia.

Fins ara la defensa de l’opció que s’ha elegit es basa en arguments molt simples i relacionats sobre la possibilitat jurídica, la quasi totalitat d’opinions que he conegut es concreten en la defensa de la capacitat del govern per prendre la decisió corresponent. En anteriors ocasions he manifestat el meu desacord amb la practica dels indults, puix considere que és una herència del passat, un privilegi del poder executiu que no deuria tindre cabuda en una autentica democràcia. Entenc que les persones condemnades al «procés» quan demanen una amnistia, a més a més d’estar al seu dret de demanar-ho, encerten des del punt de mira ètic. Altra cosa ben diferent és que, donada la reacció del front de les dretes i la precarietat del govern caldria recolzar qualsevol mesura tendent a la llibertat total dels presos del «procés».

Com que la pólvora esta inventada, no està de més buscar algun exemple recent que puga orientar-nos, doncs, tenim el cas del Ulster, on un conflicte armat, per cert amb moltes víctimes, entre independentistes i unionistes es va tancar amb un pacte acceptat per l’estat britànic, el qual comportà al mateix temps no se si un indult o l’amnistia dels presos, i amb una ampla autonomia, i amb un govern mixt de les dues faccions en lluita. Aquest exemple deuria fer reflexionar a les dues part, en aquest cas l’estat i Catalunya, puix mantenir les postures inamovibles impedeixen la solució del conflicte. El possible indult seria doncs un primer pas? El govern central ho presenta així, doncs, és una aposta per obrir una via d’entesa? Tanmateix, l’altra part deurà fer quelcom no vos sembla?

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací