Un diàleg intern (II): El dol de Muriel

[Muriel, melancòlica, gitada al llit. Ha deixat al seu nòvio i està en ple dol.]

Muriel: - Esta malenconia em matarà.

    - No pots amb el dol, veritat, Muriel?

Muriel: - La nostalgia.

    - A una fantasia serà, no?

Muriel: - …

    - …

Muriel: - No.

    - …

Muriel: - Tinc por de perdre a Pere.

    - Diràs al Pere idealitzat.

Muriel: - No. Al de veritat.

    - Quina confusió, la teua, Muriel!

Muriel: - …

    - …

Muriel: - Confusió?

    - Que jo sàpia la teua relació no és amb el Pere de veritat.

Muriel: - …

    - …

Muriel: -Ja! Tinc un problema ben gros.

    - …

Muriel: - Els meus pocs intervals lúcids s’escanpen com la boira en la foscor del meu esperit.

    - …

Muriel: - La veritat mai anida en mi. La visc com una estrangera.

    - Alesshores, estaràs molt amoinada, no?

Muriel: - Ja hi estic acostumada.

    - La resignació fatalista?

Muriel: - Sí.

    - …

Muriel: - Com dir-te? Estic com cegada.

    - L’enorme ansietat davant la travessia del desert, no?

Muriel: - …

    - ...

Muriel: - Sí.

    - …

Muriel: - M’espanta la soletat.

    - Millor sempre que la relació fusional amb Pere.

Muriel: - …

    - I quan convertisques la soletat d’enemiga en amiga teua s’acabaran les relacions patològiques de codependència.

Muriel: -…

    - …

Muriel: - Ho sé i ho oblide alhora sovint.

    - Per optar no optar, no?

Muriel: - …

    - Vols un impossible, Muriel: estar i no estar alhora amb Pere

Muriel: - …

    - És com si volgueres estar assentada en dos cadires al mateix sense caure.

Muriel: - …

    - …

Muriel: - I què fer?

    - Desenganya’t ja, Muriel. Només tens una opció sana i alliberadora: el dol.

Muriel: - …

    - I tu ho saps molt bé.

Muriel: - …

    - I perdona la meua duresa.

Muriel: - Clar. Ja sé que ho dius pel meu bé.

    - …

Muriel: - Endavant, aleshores, no?

     - …

Muriel: - Però i si perc el sentit de la realitat?

    - Potser l’estigues recuperant.

Muriel. - …

    - …

Muriel: - Sí?

    - Te pareixeré Antoñita la fantàstica, veritat? Però no estaré partida en dos, veritat? ¿De qui és això?

Muriel: - …

   - …

Muriel: - Potser sí havia perdut el sentit de la realitat, però per amor.

   - Diràs un amor mal entés, no?.

Muriel: - …

   - L’amor de veritat i l’alienació és un oxímoron..

Muriel: - Ho sé.

   - Ho saps, però no t’ho creus.

Muriel: - Aixina és.

   - Ho entenc, Muriel. Lo teu és el coneixement inútil.

Muriel: - Però ja que m’ho dius tu, m’ho creuré.

   - Quan verbalitzes, de fora estant, el malson amb Pere tu mateixa ho voràs amb els teus propis ulls.

Muriel: - …

Qui conta un somni està despert, Muriel, com dia el poeta Marcial.

Muriel: - …

   - …

Muriel: - La teua paraula és per a mi com un bàlsam, saps?.

   - …

Muriel: - Més: m’inspires.

   - …

Muriel: - Ixen coses de mi l’origen de les quals desconec.

   - …

Muriel: - Com ara, sentir-me com entre dos mons: un que no acaba de morir i un altre que no acaba de nàixer.

   - …

Muriel: - Percebre suspeses surant en l’aire la malenconia i la nostalgia.

   - …

Muriel: - Viure a Pere amb una indiferència intermitent.

   - Pos, això és l’apeririu.

Muriel: - .. .

   - Després del dol, es volatiritzarà l’encant el suposat subjecte amat.

Muriel: - …

   - ¿No te’n recordes, de lo de la branqueta d’Stendhal, aquell exemple que va posar com a il.lustració de l’amor romàntic?

Muriel: - No. Ara mateix, no.

   - Dia Stendhal que si es tira una branqueta sense fulles a una mina de sal de Salzburg, al cap d’un temps, en cristallitzar la sal, pareix un branqueta de diamants…

Muriel: -… i si es posa la branqueta de diamants al sol, en secar-se la sal, torna a ser la branqueta sense fulles de nou. Ara me’n recorde.

   - La branqueta de diamants, una metáfora de la idealització de l’Altre en l’amor romàntic i la seua conversió en branqueta sense fulles, una del dol.

Muriel: - …

   - …

Muriel: - Ja! Compresa la pèrdua d’encant del suposat subjecte amat després del dol.

   - Ara, si vols serne conscient a experimentar-ho. Si vols, clar?

Muriel: - …

   - Si vols serne conscient, clar.

Muriel: - …

   - I en acabant podràs aspirar a la llibertat per a amar.

Muriel: - …

   - …

Muriel: - Però ara de veritat, no?

   - Sempre que l’adéu a Pere haja segut real i sempre que hages desaprés l’amor romàntic, clar.

Muriel: - …

   - Muriel: Només es pot amar lo que es coneix.

Muriel: - …

   - En l’amor romàntic, el subjecte d’amor és la imatge que mos hem fet de l’Altre.

Muriel: - …

   - Per això, l’amor romàntic està condemnat al fracàs.

Muriel: -

   - Evidentment, si preferim un permanent estat de follia, no.

Muriel: - …

   - …

Muriel: - Parla’m, que el silenci deté al meu esperit.

   - ...

Muriel: - I sense la teua paraula no sóc jo mateixa i no puc fer el dol.

   - Tranqui.la, Muriel, que sempre estic amb tu.

Muriel: - Gràcies, gràcies, moltes gràcies.

   - …

 

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací