[Muriel s’ha despertat i es posa a pegar voltes pel llit.]

Muriel – Empotrat, el passat;…

- …

Muriel: - oníric, el present; …

- …

Muriel: - un convidat de pedra.. .

- …

Muriel: - el temps;…

- …

Muriel :- i l’eterna escena originària…

- …

Muriel: sempre present.

- …

Muriel: - …

- Distints escenaris i gent diferent, però el guió sempre el mateix.

Muriel: - Més o menys.

- Com en un cicle d’etern retorn.

Muriel: - Amb vertigen inclòs.

- …

Muriel: -…

- Massa dins de tu mateixa, el veig, Muriel.

Muriel: - …

- Hui no trauré trellat de tu.

Muriel: …

- Un discurs atrapat per l’escena originària.

Muriel: - …

- I que t’hi atrapa al mateix temps..

Muriel: - …

- Una doble cloenda al canvi.

Muriel: - …

- Un autèntic cercle viciós.

Muriel: - …

- …

Muriel: - Una existència sense existència.

- Pareixes ja una paradoxa ambulant…

Muriel: - …

 -Amb l’existència virtual a l’aguait.

Muriel: - …

- …

Muriel: -Tinc, però, solució?

- Sí, solució, n’hi ha. Però difícil, molt difícil, Muriel.

Muriel: - Però no impossible, veritat?

- No. Impossible, no.

Muriel: - …

- Més que els obstacles externs, el problema són les teues traves internes.

Muriel: - I què fer, aleshores?

- Parla’m, com ara, de l’escena originària.

Muriel: - Però si ja la saps.

- No. Mai me l’has contada.

Muriel: - Què estrany! Si t’ho dic tot.

- Tanmateix la sé.

Muriel: - Sense contar-te-la jo?

- Sense contar-me-la tu.

Muriel: - Què estrany! Jo diria que te la vaig contar.

- Tu eres jo i jo sóc tu, Muriel. En recorda't

Muriel: Ah, sí!

- …

Muriel: - Jo estava i estic enamorada de mon pare.

- ...

Muriel: - Jo tenia 15 anys i ell, 45.

- …

Muriel: - Un idili correspost i ininterrompit.

- …

Muriel: - Jo era la preferida i no pas ma mare.

- La teua rival.

Muriel: Era i és la meua rival. És objectiu i no pas subjectiu.

- …

Muriel: - Sempre mos hem tingut cels.

- …

Muriel: - Sempre mos hem odiat.

- …

Muriel: - Un conflicte etern.

- …

Muriel: - I jo sempre…

- …

Muriel: - entre la transgressió i el sentiment de culpa,…

- …

Muriel: - entre el goig i el patiment,…

- …

Muriel: - entre la felicitat i la desgràcia.

- …

Muriel:-(Per descompat, cada parella en relació de causalitat circular).

- …

Muriel: - I açò t’ho vaig dir?

- …

Muriel: - A mon pare, el vivia i el visc com a un Déu.

- …

Muriel: - I a mi, em visc com a la filla d’un Déu.

- …

Muriel: - Pel nostre romanç.

- I a ta mare?

Muriel: - Com a una deessa destronada.

- Com a triangle amorós familiar, un autèntic paradigma.

Muriel: - …

- I des de quan n’eres conscient?

Muriel: - Del triangle amorós familiar?

- Sí.

Muriel: - Des del principi. Des del enamorament de mon pare.

- I de les conseqüencies?

Muriel: - D’alguna. Com ara, paréixer una xiqueta gran.

- …

Muriel: - De sis anys d’edat emocional.

- …

Muriel: - …

- I el dol a Pere?

Muriel: - El dol a Pere? Ara, Pere, pareix un espectre sempre present.

- Una alucinació?

Muriel: - No. Es veritat.

- …

Muriel: - Per cert, a sant de què ve lo del dol a Pere ara?

- …

Muriel: - Què té a vore amb l’escena originària?

- Una simple associació lliure d’idees.

Muriel: - …

- Saps? Em pareix que tots els teus «sublims» amors romàntics són virtuals.

Muriel: - …

- I els teus amants, subjecte suposat amor.

Muriel: - El de Pere també

- El que més.

Muriel:- Aleshores, cap el pareix de veritat?

- Cap.

Muriel: - …

- Tu ja estàs enamorada. De ton pare.

Muriel: - …

- Aleshores, cap a un altre, només nàixer algun sentiment amorós, el segue d’arraïls.

Muriel: - …

- Encara que t’atraga molt.

Muriel: - …

- Per a tu, l’amor a un altre és tabú…

Muriel: - …

- i ho vius com una traició a ton pare.

Muriel: - …

- …

Muriel: -Em mataria, el sentiment de culpa.

- …

Muriel: - …

- Un error, les andances per lo perifèric.

Muriel: - I ara què?

- A lo central, Muriel, a lo central.

Muriel: - …

- En la vida, cal anar sempre a lo central.

Muriel: - …

- ...

Muriel: - Note encendre’s una llum en el meu esperit.

- …

Muriel:- I se m’apareixen ara els dols als meus «sublims» amors romàntics ara com a dols satèl·lits.

- Perifèrics: impossibles, per tant.

Muriel: - …

- I recordes lo de Robert Ardrey:

Muriel: - Mentre perseguim lo impossible, fem impossible lo realitzable…

- Al dol possible, al dol central, Muriel.

Muriel: …

- …

Muriel: - El dol a mon pare?

- Sí. El dol carnal.

Muriel: - …

- Potser encertem.

Muriel: - …

- I dels dols satèl·lits, ja se n’ocuparà l’efecte dominó.

Muriel: ...

- Se’t donaran per afegitó.

Muriel: - Ja senc ràfagues de pau en el meu esperit.

- …

Muriel: - Un avanç de l’alliberament global.

- …

Muriel: - Ja en parlem!

- ...

Agermana't

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací