Un diàleg intern (IV): Una coneixença de Muriel

[Muriel asseguda en un butacó en la terrassa, prenent una copa de vi blanc. Se sent la música de Bob Marley des de la saleta.]

 

Muriel: - I de repent, una serendipity!

              - Una casualitat afortunada?

Muriel:- Sí.

              - …

Muriel: - Com de mágica, és la serendipity!

              -…

Muriel: - Trobar lo que busques – conscientment o inconscientment- no em diràs que no és una autèntica passada.

              -Si ho trobes, clar!

Muriel: - Busqueu i trobareu, dia Jesucrist.

              -…

Muriel: - …

              -Com d’animada, el veig, Muriel!

MurieL: - …

               -…

Muriel: - La depressió del dol, ja se me n’ha envolat.

              -Les pastilles, te le prens bé?

Muriel: - He conegut una dona!

               -¡Acabáramos!

Muriel: - Imagina. El context: una llibreria de vell. Estic buscant amb la mirada flotant “Dir la realitat” de Lluís Aracil quan, de repent, em crida l’atenció una dona. Em fixe i veig que està fullejant “Matèria de Bretanya” de Carmelina Sánchez Curillas. I, tot seguit, un rapte que per poc em fa perdre la situació. El subjecte agent, el seu elegant i fi posat…

              -…

Muriel: - I amb el context a favor, actuar amb coherència: llançar-me a conéixer-la. I, pensat i fet, em presente amb amabilitat i ella em correspon amb gentilesa. Li diuen Amparo. Òbviament, no tardem gens a endinsar-nos en una agradable tertulieta. De Carmelina i la seua obra, a la literatura en general i viceversa. I les afinitats electives surant i fent-me pensar en Amparo com a cas de serendipity.

            -…

Muriel: - Una casualitat només és afortunada si és aprofitada. I, com que en sóc conscient, sense pensar-m’ho dos vegades, la invite a seguir xarrant en una terrassa de la plaça, prenguent-nos un parell de copes. Un encert, meua proposta. L’ha rebuda amb alegria. El canvi de terç era, per tant, un desig compartit.

              -…

Muriel: -I a la terrassa, ve la intimitat, molt ben covada pel savoir faire d’Amparo. I les nostres mútues confessions fluixen i creen fundint-se un solatge comú en els nostres rerefons: el principi d’un vincle.

             -...

Muriel: - I de repent, el temps! Sense donar-mos compte, han passat dos hores volant. Les presses, aleshores, s’imposen. Només és possible un ágil intercanvi de mòbils i un ràpid comiat. Sense gens de ganes, però sense quedar de nou tampoc…

              -…

Muriel: - Per fi, la relació home que em calia!

            -O siga que a colp d’ull ja veus una relació amb llibertat, seguredat, reciprocitat i solidaritat amb Amparo, no?

Muriel: - Sí.

              -Que ràpida eres diagnosticant, Muriel!

Muriel: - …

             -El “és veritat lo que m’agradaria que fóra veritat” que no para.

Muriel: -...

              -…

Muriel: - No hi estic d’acord! Per a mi, és veritat que lo d’Amparo és una serendipity de relació home .

              -Interessant.

Muriel: - …

             -Però com a combinació de mecanisme de fugida i idealització.

Muriel: - …

              -…

Muriel: - Idealització, no t’ho negue. És marca de la casa. Però mecanisme de fugida de què?

              -De la depressió del dol a ton pare i als satèl.lits.

Muriel: - …

              -Potser, necessities un jo ideal per a tapar els seus buits.

Muriel: -...

             -I Amparo, l’ha personificat.

Muriel: - …

              -Amparo, en realitat, no és més que un personatge que t’has inventat.

Muriel: - …

              -I no estic qüestionant a Amparo, enténme.

Muriel: - …

              -Només vull dir que ara no és precisament el moment de fantasioses aventures.

Muriel: - …

              -De preteses serendipities de relacions home.

Muriel: - …

              -Tens molts problemes a resoldre.

Muriel: - …

             -Per una banda, els dols…

Muriel: - …

          -I, per una altra, aclarir eixes malaltisses relacions que el fan malviure.. Ja ho saps: o sana redifinició o franca dissolució.

Muriel: - …

             -…

Muriel: - Però el benestar amb Amparo em podria ajudar, no?

              -...

Muriel: - Encara que només siga en el pla espiritual-mental.

              -Potser, però ara hi ha el perill, com a mínim, de caure en una dependència.

Muriel: - …

             -El veig molt necessitada.

Muriel: - …

              -…

Muriel: - I què fer?

              -Si pogueres mantindre una distància emocional i sentimental...

Muriel: - …

             -Encara que fóra amb ajuda técnica.

Muriel: - ...

              -Potser amb l’observació participació.

Muriel: - …

            -És molt senzill. Has de centrar tota la teua atenció en un punt d’observació només, però en el punt que més el traga fora de la situació i el permeta tindre’n una perspectiva de conjunt.

Muriel: -…

              -Jo, de vegades, em centre en diferències que facen diferències i no em va malament del tot.

Muriel: - …

             -Si amb l’observacióparticipació el distancies de l’Amparo, podem provar.

Muriel: - …

             -Però sempre, evidentment, amb una revisió periòdica de la teua actuació…

Muriel: - …

             -Per a millorar o per a retirarse, clar

Muriel: - …

               -A vore si ho aconseguim!

Muriel: - Gràcies, moltes gràcies.

Agermana’t

Cada dia estem més prop d'aconseguir l'objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l'import. Et necessitem ara. Informa't ací