Les altes instàncies judicials

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

La qüestió de la justícia ha anat convertint-se en el gran problema, l’evidencia de com les altes instàncies judicials no actuen amb la neutralitat pròpia de la justícia en democràcia és ara més visible. Podríem fer un llarg llistat de pronunciaments marcats per visions conservadores,fins i tot, reaccionàries, aleshores la credibilitat del Tribunal Suprem o del Constitucional va a menys. Amb ocasió el recent pronunciament del Constitucional sobre l’estat d’alarma hem vist com per primera vegada la direcció del PSOE ha discrepat obertament, cosa que no feu amb la sentencia sobre l’Estatut o la del «Procés». Les dretes en l’oposició no tenen cap problema en allò que afecta a problemes de calat, la judicialització juga al seu favor, tenint present com les ambigüitats i llacunes del dret vigent deixen escletxes per a que «experimentats» advocats troben la forma de donar-li la volta a les coses, o al seu cas allargar «sine die» els processos.

Des dels nacionalismes perifèrics, fa temps que es denuncia la situació, com venen fent certes organitzacions progressistes de professionals de la justícia o alguns partits minoritaris estatals. A la premsa i les xarxes abundant les crítiques o les expressions de protesta. Estem, doncs, davant d’un problema greu que condiciona la vida pública, creant un clima de confusió i de impotència que sols pot ajudar a la dreta en la seua versió més esperpèntica.

Considerant com, en la mesura que contínue aquest boqueix judicial, qualsevol acord que afecte a les nostres aspiracions de superior autogovern toparà amb eixe poder al servei de les dretes. Doncs, no deguem limitar-nos sols a la protesta puntual, al meu parer caldria anar més enllà, la quals cosa implicaria un nivell concret de col·laboració ample a nivell de l’estat, per això em sembla que les confluències puntuals davant de la present situació, malgrat que puga semblar contradictori amb un ideari de sobirania o federal, serien una opció.

L’ús dels instruments jurídics, tals com els de defensa, o d’acció processal, son eines que sempre estan a l’abast i que no cal deixar de costat, i per això calen una sèrie de reformes del poder judicial i del sistema jurídic, buscant una justícia neutral, independent i alhora moderna, i àgil, no condicionada per les majories governamentals ni pels poders econòmics . Certament, el poder judicial, fins ara, en aquest període democràcia parlamentària, ha mantes un sistema d’elecció o selecció dels òrgans superiors de la judicatura que cal canviar, es tractaria d’una necessitat, fins i tot, pel mateix independentisme. Vicent Àlvarez