L'home que no va voler tornar al seu país 1

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací.

Primera part

Per què Henry Carson, militar retirat de la RAF, anà a viure a un poble de dos-cents habitants, trenta quilòmetres a l'interior de la Mediterrània? O més aïna hi anà a morir? Mentrestant, a estones romania assegut en una cadira sota un llimoner al pati del bar bevent conyac i fumant.

Quan era assegut, estossegava a voltes, canviava la direcció de la cara i mantenia poca expressivitat. De tant en tant, feia un gest negatiu amb el cap. Molt de temps, massa, per rumiar. Tan diferent de quan, amb la velocitat de l'avió, no en tenia gens agarrant els quadres amb les mans, preparades per a prémer botons i disparar. Tal vegada s’establí al poble a purgar els remordiments pels enemics que potser hauria matat en les guerres i els avions enemics que hauria destruït durant els combats.

Els llauradors especulaven i sols feien purs supòsits. 

—Podria assegurar que deu ser un espia buscat per alguns països —digué un.

—Sí, creu-t'ho! I un colló —s’emprenyà un quan ho sentí—. Sols és un foraster que busca tranquil·litat. I prou.

—Un tio que se'n va a viure amb la dona a la quinta forca és perquè amaga alguna cosa. 

—Tu estàs ben sonat, collons. No em faces pixar de riure. Has vist massa pel·lícules. Xe, que no has vist que en altres pobles també n’hi ha. Ets un malpensat. I si per alguna d’aquelles fora un espia com dius tu, tant em fa, mentre no faça mal a ningú.

La possibilitat que va adquirir més força va ser que es tractaria d'això, un espia buscat per alguns països. Maleïda xafarderia. I ara! Gens s'imaginaven que tindrien persones així al poble. Això creien: hostia, un espia entre ells; Déu n'hi do! Feia temps es deia que hi havia hagut un espia alemany que vivia de manera seguida en un càmping. Res segur. Tant li feia. Si ho era, l'home no feia la impressió d'haver pres gaires precaucions.

Ell i la dona solien vindre a les platges mediterrànies fins que potser es degueren fartar de les aglomeracions turístiques.

Eixa vegada, van arribar amb el cotxe i la caravana que van estacionar en un descampat prop del camp de futbol. Mai més la van tornar a tocar. Al final, els xiquets la van utilitzar per jugar: pujaven i baixaven, i fins i tot hi entraven.

Continuarà...