La vida, com a procés (I). Flâneries espirituals */**

El mundo de los espíritus no está cerrado, Johan Wolfgang Goethe


- La vida és per als atrevits. Que s’abstinguen els covards i els pusil·lànimes!


- Aunque la historia limita la conducta humana, los seres humanos conscientes pueden crear  la propia historia. 

Evidentment, el filòsof, sociòleg i economista, Karl Marx, no es referia en absolut a nosaltres els valencianoparlants. Il.lusions a banda, n’estem exclosos. Lo nostre, que ja sembla “natural”, és l’assistència amb entusiasta resignació fatalista i brillant imitació del truc de l’estruç al galopant procés d’extinció que mos arrossega com a gent.

El filòsof, sociòleg, i economista, Karl Max, es devia referir més aviat, crec, a la gent amb consciència de la seua història individual i col.lectiva, amb aspiracions de millorar-les  i amb ferma voluntat de ser algú en el món i en la vida. 

La nostra direcció és, crec, la contrària i, per tant, el nostre  destí sembla ser acabar al final en el femer de la història si no fem, és clar, una revolució comunitària d’orientació liberal, que mos porte a una autopromoció social com a gent, com a mínim, a nivell espanyol. Una revolució que, lamentablement  ni està ni se l’espera, com diria l’escriptor, Manuel Vázquez Montalbán, almenys, per ara, és clar.

Un destí, el nostre, per cert, del tot absurd i tràgic, per comptar amb la nostra col·laboració i complicitat. No debades, com diu lúcidament el sociòleg, Lluís Aracil: a) posem les circumstàncies a la nostra altura en comptes d’estar a l’altura de les circumstàncies  i b) confonguem les màximes aspiracions amb els mínims requeribles. 


- (…) Ne me quitte pas./ Je ne vais plus pas pleurer./ Je ne vais plus plas parler./ Je me cacherais là/ à te regarder, danser et sourire et/ à t’ècouter, chanter et plus rire./ Laisse mois devenir l’ombre de ton ombre,/l’ombre de ta main,/ l’ombre de ton chien./ Ne me quitte pas, ne me quitte pas,/ ne me quitte pas,/ ne me quitte pas. ( Ne me quitte pas de Jacques Brel).

La pèrdua de dignitat a causa d’un amor malentés segons el poeta, Jenaro Talens amb la pèrdua del sí mateix en l’Altre, l’alienació i la cosificació a l’aguait. I com a causa, l’amor romàntic, evidentment.


(Continuarà)

*El flâneur espiritual és un passejant pel món dels esperits que, amb l’atenció flotant, seguix el seu pensament en un sentit fins que una relació pel sentit, una relació per analogia, una associació lliure d’idees o senzillament la serendipity (1)el fan canviar de direcció. I aixina, succesivament, fins al final del seu passeig que igual pot ser el punt de partida o les seues antípodes.

 I valguen estes flâneries com a una invitació al lector fer les seues pròpies.  

**El primer lliurament d’estes flâneries espirituals es va publicar al Diari La Veu el 11 de març de 2019.