La vida, com a procés (III)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací 


El mundo de los espíritus no está cerrado – Johan Wolfang Goethe


Flâneries espirituals * **

  • La representació il.lusòria desitjada de l’Altre, com ara, la idealització. pot arribar a ser tant creïble que ni la mateixa evidència la pot desmuntar. Fins i tot, ni sabent la veritat, ens la creguem. La percepció inútil o el coneixement inútil dels quals parlen respectivament el filòsof, Clément Rosset i el psicòleg, Abraham Maslow.
  • Un empíric que no crega en allò viscut o en allò que viu senzillament no és un empíric. Més aviat, és un antiempiríc. I si preferix els wishfulls tinkings (1) o el catasprophic thinking (2) als fets, és sens cap dubte un il.lús.
  • ¡Sapere aude! ¡Ten el valor de servirte de tu PROPIA razón! He aquí el lema de la ilustración! Segons el filòsof , Emmanuel Kant, nosaltres, estaríem, doncs, en una altra galaxia. En les antípodes de la il.lustració. Com a prova evident, els volantins mentals i espirituals que fem en mitificar, en rendre cult i en deificar tants personatges nostrats, tot sacrificant-hi la pròpia raó. Fins al punt que sembla que estem més a prop del ¡vivan las caenas! que del sentit de realitat, la lucidesa, i llibertat de pensament i d’expressió pete qui pete. Potser, siga per la inseguredat ontológica, per la inseguredat existencial o per la ignorància amb les quals ens han criat. Però, victimismes a banda, la responsabilitat també és nostra per preferir la complicitat amb els nostres pseudoeducadors i gurús, tot instal.lant-nos en el còmode i confortable – però letal- estadi de pupils, a l’aventura de la llibertat de pensament i d’expressió. El dilema és ben clar: o estadi de pupils o autonomia. I no ens enganyem. No hi ha una tercera possibilitat. O és una opció o l’altra. D’ahí, que voler optar no optar- la mala fe de la qual parla el filòsof, Jean Paul Sartre -, tot acumulant els avantatges de les dos opcions, és caure en una posició impossible i insostenible. Com ho és voler estar assegut en dos cadires sense caure.
  • Per als alienats, el valor cognoscitiu d’un discurs depén de l’status social de l’emissor. Per als esperits lliures, la verdad es la verdad la diga Agamenon o el porquero, com deia Don Antonio Machado.
  •  Sense la honestedat amb u mateix, no hi ha lucidesa possible.

_____________________________________________________

  1. Wishfull thinking: És veritat allò que desitjaria que fóra veritat
  2. Catrastrophic thinking: És veritat allò que tem que siga veritat.

( Continuarà)

*El flâneur espiritual és un passejant pel món dels esperits que, amb l’atenció flotant, segueix el seu pensament en una direcció fins que una relació pel sentit, una relació per analogia, una associació lliure d’idees o senzillament la serendipity ( una casualitat afortunada) el fan canviar de direcció. I aixina succesivament fins que al final del seu passeig, que pot ser el punt de partida o les seues antípodes.

I valguen estes flâneries com una invitació a que el lector faça les seues pròpies.

**El primer lliurament d’estes flâneries espirituals es va publicar a Diari LaVeu l’11 de març de 2019.