La foto del 9 d’octubre del 77

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Amb ocasió del darrer nou d’Octubre Levante-EMV publicà la foto de la capçalera de la manifestació de València el 9 d’Octubre del 1977, en la qual hi apareguem barrejats parlamentaris i extra parlamentaris, una visió cridanera puix a hores d’ara es sol ignorar la presència de l’esquerra revolucionària a la transició. La realitat és pot veure a la foto: aquella històrica manifestació pel nostre autogovern fou el resultat d’un acord molt ample amb poques excepcions. Cal recordar com l’ esmentada circumstància seria objecte de un comentari crític per part de Fuster en una article que publicaria dies després al apreciar certa dosi d’ambigüitat. Com que hi vaig participar a la comissió organitzadora intentaré aclarir un poc el tema.

Passades les primeres eleccions es constituí com es sabut el Plenari de Parlamentaris, altres opcions o partits- alguns encara per legalitzar- que no aconseguirem cap escó seguíem mantenint una presència en alguns espais socials, el cas és que l’autonomia era una aspiració àmpliament compartida, aleshores es generaren contactes de cara a convertir el nou d’Octubre en un gran acte reivindicatiu, convocant un encontre a la seu del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), que estava al carrer de l’Almirall de València; el dia assenyalat coincidírem prou forces polítiques, constituint una comissió organitzadora mixta, al sí de la qual durant varies setmanes anàrem esbrinant els detalls, com era donant especial visibilitat al Plenari de Parlamentaris, el qual cal recordar tenia majoria d’esquerra, durant les sessions algunes de les persones recorde alguns dels present: Javier Sanz ( PSOE), Emèrit Bono (PCE), Paqui Llopis i Josep Sanmartin (del PTE), Vicent Àlvarez (OEC), Carles Dols (MCPV), Paco Burguera (PDLL), Alberto Jarabo Paya (Alianza Popular), Vicent Soler (PSPV)...

Com es pot observar no participà cap representant «blaver», però, va haver algunes propostes en relació a la qüestió de la presència la banderes amb la franja blava juntament amb les de quatre barres, fins i tot, va haver intents de cantar el «noves glòries» al si de la capçalera. Significatiu es el fet de que l’ Alcalde franquista, Miguel Ramón Izquierdo, es va colar a la primera filera al moment de l’eixida, vaig tindre que dir-li que el lloc estava reservat a les forces democràtiques, per tant es va situar més enrere. Després de la lectura del parlament, que havia estat consensuat i fou llegit Ruiz Mendoza, alguns grups amb banderes blaves intentaren pujar a dalt de les escales del Pont de la Mar on hi érem els convocants produint-se tensions i algunes empeltes, fins i tot alguns periodistes reberen algun que altre colp. Doncs, tot molt unitari, com surt a la foto, potser en excés? Els esdeveniments posteriors son altra història, nosaltres els més radicals quedaríem al marge, llavors vindria la Batalla de València, i l’Estatut, per alguns l’Estatutet, del qual el proper any serà el seu quaranta aniversaris, un moment que pot servir per fer un debat a posteriori sobre tot allò.