Maixavel, una història real

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací

Coincidint amb els deu anys des de que ETA va anunciar que abandonava les armes, podem veure una pel·lícula que ens narra una història real del que significà la lluita arramada i les seus conseqüències. Es tracta d’un film de Iciar Bolain que com els que ha dirigit es pot considerar com una expressió de gran qualitat cinematogràfica. Un bon guió, grans actors, paisatges...Certament, sols per la seua delicadesa al tractar un tema tan difícil que afecta a la sensibilitat, amb un xoc de emocions, odis, víctimes i victimaris, i que ha condicionat la vida social i institucional dels darrers anys a Espanya, sols per això, insisteix, caldria comprat l’entrada i assistir la projecció.

Al final de la meua assistència vaig dir que el film m’havia esglaiat, el nucli central es situa en elm fet de la possible reconciliació entre una víctima, Maixavel Lasa i els assassins de la seua parella, Juan Maria Jaúregui. Doncs, es tracta d’una aposta pel diàleg possible i desitjable, per una via de tancar ferides sense vencedors ni vençuts. No vull, però, avançar-li al futur espectador la trama, els detalls, això li ho deixa a ell o ella, que valoren, que reflexionen dels excessos que una gent i altra han tingut, això sí, tenint unes idees o ideals que en abstracte poden semblar legitimes.

Algunes persones quan lliurarem la lluita contra la dictadura observàvem amb certa simpatia les accions d’ ETA, però, la prolongació de la violència ja en la democràcia ens plantejà una forta contradicció, puix una cosa era,com fou aquella campanya contra el procés de Burgos al 1970 defensant al presos d’ ETA, i altra continuar una violència que implicava acabar amb la vida de les persones, amb independència de la seua condició. La resposta violenta, i més encara quan es tracta de matar als enemics aquest és el dilema: es deu fer ús de les armes per un país per tal aconseguir fer-lo independent?

Ho deixem,doncs, en aquest punt, ETA abandona fa ara deu anys la via armada, moltes circumstàncies ho van fer possible, la mateixa reflexió ètica i moral que es feren prou dels pròpies militants de l’esmentada organització va contribuir, element que durant algun temps vaig tindre ocasió de comentar amb els companys i companyes d’Euskadico Esquerra .

Doncs un excel·lent film i un tema de gran calat.