La vida, com a procés (V)

Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana't a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa't ací


El mundo de los espíritus no está cerrado- Johan Wolfang Goethe


 Flâneries espirituals *  ** 


  • Per definició, tota relació d’explotació és conflictiva. D’ahí, els trucs inventats per  l’AMO per a buscar una pseudoconciliació de creences i interessos antagònics. Com a mostra, dos botons: 
  1. La mixtificació de les relacions, assenyalada per l’economista i sociòleg Karl Marx, consistent a amagar les relacions d’explotació sota una aparença de relació “familiar” o de benevolença. Un engany, l’objectiu del qual  és buscar la solidaritat amb l’AMO per part del treballador. I una volta ja immers en l’alienació, l’absurd: l treballador considerant la seua rebel.lió  com una traició i una folllia.
  2. La identificació amb l’AMO: És a dir, fer que el treballador, tot alienant-se, prenga els interessos i les creences de l’ AMO com a propis amb el muntatge d’enginyeria socio-psicològica que calga). I, aconseguida  l’adhesió incondicional i fanática del treballador, aquest experimentarà el mínim impuls de rebel.lió com una traició i una follia. – en un nivell superior al de la mixtificació, evidentment. Al cap i a la fi, la relació amb l’AMO  ja és com la relació amb sí mateixa. 

                 Una sempiterna dita subversiva: Amor d’AMO, aigua en cistella.

 


  • (…) Patrons i obrers colze a colze germans li donen color a la festa que en el meu poble fan (…)  ( “Al meu poble”, Alcoi, Ovidi Montllor)

  • Una hipotètica classificació de les relacions humanes interpersonals: les relacions de poder i les relacions d’igualtat. En les primeres, unidireccionalitat, explotació, esclavatge, humiliació, negativització, insegurització,…En les segones, democràcia, solidaritat, llibertat, dignitat, millora, seguretat,…

I, en lògica conseqüéncia, en les relacions de poder serà on trobem  trucs de manipulació espiritual-mental-afectiu-comporamental, com ara, la mixtificació i la identificació amb l’AMO. I en les relacions d’igualtat, en les seus antípodes, el fair play.


  • Un Home és un àmbit social on hom troba llibertat, seguredat, reciprocitat i solidaritat. Una acepció de home, nació.

Portat a casa, la hipotesi és prou òbvia: els valencianoparlants no només no tinguem home, sinó que més aviat ja estem dins d’un antihome. I, com a causa d’aquest tràgic destí nostre, sens dubte, el galopant procés d’extinció que ens arrossega com a gent, que ni aturem decididament ni molt menys l’invertim. Al pas que anem, igual arribem a ser un cas interessant com a objecte d’estudi d’algun sociòleg de llengua anglesa. Molt útil i força necessari, potser, com a compensació subjectiva per a molts indígenes locals. 

  • La petrificació: la infantesa anul.lada.

  • En la infancia se vive, luego se sobrevive. Un bon pensament del poeta, Leopoldo María Panero, però superat en la bellesa, tant en la concepció com en l’expressió, pel poeta, Rainer María Rilke: La verdadera patria del hombre es la infancia. El passat, però, és una facticitat, una cosa que no pot alterar cap activitat humana, i  nosaltres estem condemnats a anar cap avant. Va dir el filòsof, Jean Paul Sartre, i sembla que tenia raó. D’ahí, que el tornar sobre nosaltres mateixa i sobre el nostre passat per a aprendre de l’experiència pròpia i’aliena, siga l’única actitud vàlida nostra. Contràriament, el vano ayer dará un mañana huero, com diria el poeta, Antonio Machado.

  • Quan, en abraçar el xovinisme individual i/o col.lectiu,  prenguem el nostre món pel Món, ens carreguem alhora les categories universals i ens convertim en uns alienígenes indígenes.

  • Una bona praxi com a substitució de les xovinistes: la dialèctica entre allò local i allò universal. Ësa a dir, l’apropiació  d’allò universal i la universalització d’allò local. Un bon exemple, “Amarcord” de Federico Fellini.

      (Continuarà)

 

*El flâneur espiritual és un passejant pel món dels esperits, que amb l’atenció flotant seguix el seu pensament en una dirección fins que una relació pel sentit, una relació per analogia, una associació lliure d’idees o senzillament la serendipity (la casualitat afortunada) el fa canviar de dirección. I aixina, succesivament, fins al final del seu passeig, que igual potser el punt de partida o les seues antípodes.

I valguen aquestes flâneries com a una invitació al lector a fer les seues pròpies.

**El primer lliurament d’aquestes flâneries es va publicar a Diari La Veu l’11 de març de 2019